El tècnic castellarenc entrena des de fa tres mesos a l'Igualada, l'equip de la primera ciutat confinada a Catalunya
El tècnic castellarenc ha viscut en primera persona els problemes a Igualada, la ciutat més afectada pel brot del Covid-19 i la primera en ser confinada de Catalunya. Per sort al seu equip, la incertesa només és esportiva.
·Tres mesos a Igualada i ja has de viure una situació així!
Sembla una història de mala sort. Portem des del gener a Igualada i de cop i volta tot i tothom hem hagut d’aturar la nostra feina i confinar-nos a casa. És una situació extraordinària i el futbol no és una excepció. Seguirem les indicacions i ens quedarem a casa.
·Com et va agafar la notícia del confinament?
Ens va agafar el dimecres, després d’entrenar normalment el dimarts, tot i que ja estàvem informats dels casos a l’hospital d’Igualada. El mateix migdia de dimecres ens van informar que es clausuraven les instal·lacions.
·Vas tenir possibilitat de marxar sense problemes?
Vam poder sortir sense cap mena de problema el dimecres. Els problemes van començar dijous a la nit quan es va confinar la ciutat i alguns van voler entrar o sortir, però en l’equip no vam tenir cap.
·70.000 persones confinades i set morts fins ara a Igualada
Les mesures que es prenen no són cap caprici, sinó per necessitat i a Igualada ha tocat el brot més fort.
·Com estan els membres de l’equip?
Fins ara no em consta cap jugador, directiu o membre del club que estigui afectat. Seguirem fent el confinament preventiu per evitar la propagació del contagi. Els jugadors tenen un pla físic de preparació individualitzat, dissenyat pel nostre preparador i que anem revisant setmana a setmana. Aborda el nivell condicional, alimentació, descans i d’altres orientacions i recomanacions, tenint en compte que no es pot sortir a córrer ni anar amb bici.
·Us afectarà més aquest confinament, que a la resta d’equips?
En un principi vam pensar que ens afectaria més a nosaltres pel tancament de la ciutat, però ràpidament es va veure que era a tots els nivells i que s’ha estès a tot el territori, pel que estem en les mateixes condicions. La prioritat ara és jugar aquest altre partit contra el Coronavirus. Fins a l’hora de tornar no veurem com ens afecta.
·Esportivament, us agafa en un moment on esteu a només tres punts de la salvació.
Ens agafa en un bon moment i pot suposar un fre per a nosaltres. Tot i no treure molts punts en les últimes jornades, les sensacions competitives eren molt bones. Vam començar amb un set de nou i després vam passar una ratxa amb pocs punts, però vam créixer com a equip -tot i que sabem que al final això no val- i fent passos endavant com guanyar al San Cristóbal, un rival directe, el que ens dóna més credibilitat i confiança per a seguir avançant en el camí. Ens queden onze finals pel davant, on estàvem seguint el camí traçat, reduint l’espai a poc a poc.
Ara mateix no sabem com acabarà i com ens afectarà, ja que tenim jugadors que no són professionals i quan passen 10 dies la forma física pateix una davallada important, i té pinta que s’allargarà una mica més. No sabem com quedaran els calendaris, però potser ara encara no és moment de pensar en això.
·I a nivell psicològic?
Ara és moment d’estar amb la família i quan ens tornem a veure, valorarem l’estat dels jugadors i si algú ha patit aquesta situació.
·Com està sent l’aventura a l’Igualada?
Molt bé. La rebuda va ser molt bona pels jugadors, la resta de cos tècnic i directius. A casa ens estem fent forts i a fora cada cop som més competitius. L’equip està fent un pas endavant competitivament i en experiència a l’hora de madurar el partit, tenint un rendiment molt eficient.
·Tot i la incertesa, que esperes del futur esportiu?
Hem d’esperar per veure com evoluciona la situació i quan s’acabi, tornar a fer-nos forts. Si no ens toca jugar haurem de plantejar que toca fer a curt i llarg termini.
