Lluita de titans al Joan Cortiella

Ni la pluja va poder deslluir un partit entre dos dels equips que millor futbol fan de la categoria. El match entre la UE Castellar i el FC Martinenc va acabar sense gols, però amb 90 minuts de màxima intensitat, on els locals van portar la iniciativa durant la major part del temps. Una lluita de tu a tu entre titans, on només van faltar els gols.

La pluja caiguda durant la jornada de dissabte va deixar la gespa del Cortiella plena de bassals, el que va obligar a endarrerir 30 minuts l’inici del partit. Amb una filtració acceptable de la gespa es va decidir jugar, després de la treva que va donar la pluja. Unes condicions que beneficiaven al joc de l’equip rival, amb jugadors més ràpids, més alts i més forts -citius, altius, fortius que deien els romans-. Bé, almenys sobre el paper, perquè no esperaven trobar-se a una colla de descarats vallesans disposats a remullar-los encara més.

Els de la capital catalana van arribar en primera posició després de vuit jornades sense perdre i de quatre on ningú els havia discutit la victòria, trajectòria semblant a la castellarenca, que tot i perdre en l’última jornada, sumen un bagatge espectacular. Dos dels equips que millor futbol fan del grup II de Primera Catalana, però amb el clar avantatge físic pels de Toni Carrillo.

Passats 30 minuts de l’horari planificat inicialment, el partit va arrencar amb la sacada d’honor per part de Jaume Homet, homenatjat pel seu 80è aniversari i una vida sencera al club blanc-i-vermell, on va debutar amb només 17 anys al primer equip. Posteriorment, l’esfèrica va començar a rodar per sobre dels bassals, amb un Martinenc que es va intentar imposar amb joc de contacte. El Castellar va temptejar al rival durant els primers cinc minuts, fins a trobar-se còmode en l’escenari i començar a marejar al rival amb un futbol combinatiu ràpid. Alan González va avisar aviat amb un remat de cap, que va rebotar a terra i va marxar fora per ben poc, mentre que els del Guinardó van tenir dues ocasions que tampoc anaven entre els tres pals.

^{Homet, llegenda viva del club, va ser homenatjat pel seu 80è aniversari. || A. San Andrés}

Els barcelonins no creaven excessiu perill i el Castellar es va convertir en l’enfant terrible que li xuleja als nens grans. Tot i la falta d’encert, la insistència de cara a porteria era incessant, creant jugades de perill i veient com li assenyalaven un fora de joc a González que no ho era -en les imatges d’aquest mitjà es veu clarament- i que podia haver significat el primer. El linier va arribar tard a la jugada i no es va voler complicar.

Amb l’estira i arronsa i la màxima igualada es va arribar al descans.

La incertesa era si l’equip local podria aguantar l’embat en la segona part. La joventut pot fer perdre la concentració, sobretot davant d’un equip experimentat com el Martinenc, amb jugadors més acostumats a tot tipus de situacions. Però els descarats vallesans van continuar fent de les seves.

Fins i tot es van permetre portar el pes del partit, marcant el tempo i portant la iniciativa, davant d’un conjunt que encara va sortir a buscar més el contacte, l’única manera de poder imposar la seva superioritat al camp. Però tampoc ho van aconseguir.

Juan Antonio Roldán i Santy Fernàndez van planificar un doble canvi pel 66, donant entrada al retornat David López i a Xavi Moreno, asseient a uns desgastats Iván Sánchez i Alan. Una entrada que va retornar la màxima velocitat a la banda esquerra i al centre i que va fer aixecar i cridar la grada de nou. Contagiada del ritme de partit, l’afició local va començar a recolzar els seus, que tot i intentar-ho insistentment no van aconseguir foradar la xarxa del carrer Jaume I. Tampoc ho van fer els rivals en la del carrer Suïssa i el retorn de la pluja no va ajudar gaire.

Diverses desbordades consecutives de López van acabar en un possible penal, d’aquells, però, que són difícils que es xiulin en un partit així, per acabar amb un empat sense gols en el que ha estat fins ara, un dels partits més complets de l’equip en la categoria.

“Hem fet un partit molt complert contra un històric de la categoria, que sabíem que era un rival molt complicat. L’equip ha estat molt sòlid sense pilota i amb pilota molt fluids. Només ens ha faltat el gol, que l’hem merescut, ja que hem estat millors que ells, però el futbol és així. Ens quedem amb les bones sensacions dels últims partits i ara toca anar a Montcada a continuar lluitant” va explicar el tècnic Santy Fernàndez. “Hem gaudit molt i hem pogut veure un partit amb molt futbol. Sabíem de la categoria del rival i del seu entrenador i és un punt amb regust de victòria” sentencia.

Tot i sumar només un punt, l’equip deixa clar que no vendrà fàcil les derrotes en aquest Tourmalet que els enfronta consecutivament als tres primers. El San Juan de Montcada serà el pròxim rival a domicili, per a rebre després al nou líder de la categoria, el San Mauro. L’equip es manté en quarta posició gràcies a l’empat a un del Júpiter enfront del Igualada.