Juan Antonio Roldán: “L’equip és molt jove i amb marge de millora”

· Perjudicats per la cancel·lació de la temporada, l’equip ha demostrat estar a l’altura, ja que ha estat dels millors de la Copa de 2a Catalana.
Amb un final decebedor, però amb un trajecte il·lusionant, no podem sentir-nos més que satisfets. Hem estat el segon millor de la competició, però cal tenir en compte que no han competit tots els equips, que el nivell competitiu tampoc ha estat el millor possible, per moltes circumstàncies, i no cal presumir gaire.

· Únic equip invicte del campionat, amb 9 victòries i un empat, però subcampions. Sembla una broma macabra.
Així és la competició i així són les normes. Va haver-hi un equip, el Balaguer, que va tenir més encert en els penals i van ser justos vencedors. Van passar les rondes igual que nosaltres, no van guanyar sempre, però van arribar a la final i a partir d’aquí, nosaltres no vam saber o no vam poder guanyar el partit. Va estar a les nostres mans, però es va fallar en algunes coses. Ens ha de servir d’aprenentatge. Crec que la imatge que s’ha donat del Castellar ha estat important, no només a nivell de joc, sinó també d’esportivitat, de saber perdre i de cohesió. I això, realment no ho canvio per haver guanyat el campionat. Les victòries són boniques, però aquests gestos i valors dels jugadors no tenen preu i segurament amb el temps tindran més valor.

· En la final a quatre, el millor futbol el va practicar el Castellar amb diferència.
Tots els equips que van arribar a la fase final practicaven bon futbol, potser el més vistós i combinatiu va ser el nostre, però aquesta és la nostra identitat com a conjunt, existeixen uns principis i una manera de jugar que ens representa i ens identifica. Els altres tres equips, el Quart, el Balaguer i l’Almeda, jugaven bé, possiblement un futbol més físic i més directe que el nostre. Hem portat la iniciativa del joc, hem jugat molt bé, hem pressionat, hem recuperat ràpid, creant ocasions, sense que ens hagin fet ocasions de gol, un futbol bonic, però tot això ha estat gràcies als jugadors, per creure, tenir il·lusió, ser generosos i al mateix temps ambiciosos i pel treball en equip.

· Hauria estat just ascendir a Primera Catalana després d’una temporada com aquesta?
Es va decidir que no hi hauria ascensos i cal acceptar les decisions dels responsables de les competicions. No es pot ascendir en una competició accessòria en què d’inici ja se sabia que no hi hauria ascensos. Si s’hagués competit, no sabem què hauria passat i és difícil parlar de justícia, de fet és difícil parlar-ne en qualsevol aspecte de la vida. Al final la justícia és humana i comporta moltes situacions injustes. Però per fer una bona competició no ens hem guanyat el dret a ascendir.

· Tothom coincideix que, en una temporada regular, el Castellar hauria estat el rival a batre.
Vist el nivell que ha arribat a mostrar l’equip podríem haver fet una bona temporada. Però no és el mateix competir en Lliga que en una copa. I per ser un rival a batre s’ha de demostrar al camp i a la Lliga, amb molts adversaris complicats i difícils. Les dinàmiques determinen molt els resultats finals. Hem de ser humils, perquè veníem de Tercera, amb un grup de jugadors joves, i no érem el rival a batre. Després són el camp i el joc, qui determinen els rivals més poderosos.

· A més, parlem d’un equip amb una mitjana d’edat de només 24 anys.
L’equip és molt jove, amb molt marge de millora, il·lusió, ganes de continuar fent bé les coses i amb molts jugadors de casa. Però al final, al futbol no existeix l’edat. Cada edat té les seves virtuts i els seus inconvenients i també fa falta experiència i inspiració, que ara ens dona Rodri. Però a l’hora de jugar, al final, és el jugador qui ho guanya pels seus entrenaments, sense importar l’edat.

· Creus que era millor no haver jugat o fer el que s’ha fet?
Nosaltres hem volgut jugar des de l’inici la Lliga que no hem pogut i també la copa. Al final ha estat un any excepcional, però ho hem passat bé, ens ha respectat la Covid i crec que ha estat la millor opció per continuar en la mateixa línia que abans de la pandèmia. Estar un any sense jugar ni entrenar hauria estat molt dur i psicològicament, jugar ens ha anat bé.

· Parlant de futur, s’ha fet l’aposta per mantenir el mateix nivell de cara al pròxim curs. Quin serà l’objectiu?
Crec tots s’han merescut la continuïtat i tots han volgut continuar, cosa que és d’agrair i per valorar per part d’uns jugadors únics i excepcionals. L’objectiu és treballar, créixer i millorar les coses que encara podem millorar, per ser una mica millors. Fer una bona pretemporada i arribar el millor possible al primer partit. I una vegada comenci la competició, l’objectiu és anar partit a partit. Ser humils, respectuosos, treballadors i ambiciosos. No som millors que ningú, però tampoc som pitjors.

· S’ha reforçat l’equip tècnic amb l’entrada de Santi Fernández. Com funcionarà el primer equip?
El Santi és un grandíssim entrenador, amb molta experiència, saviesa, caràcter, exigència i al mateix temps molt bona persona, amb qui mantenim molt bona relació tot el cos tècnic. Coneix l’equip i els jugadors i ens servirà per millorar, aprendre i ser millors. Al cos tècnic som quatre –el Santi, el Tomás, el Rodri i jo– i funcionarem com un únic tècnic: entre tots prendrem les decisions i ens complementarem. On no arribi un, arribarà un altre, amb l’únic objectiu de beneficiar l’equip. Cadascun té les seves virtuts i els seus defectes, i entre tots farem millorar el grup. Seguirem amb la nostra identitat de joc, que també promulga el Santi, que a més, és el director esportiu del club. Amb el Santi millorarem altres registres i altres situacions. Crec que és un fitxatge importantíssim.