16   Jorge Barbero_1440x961
A més de ser president, Barbero també és jugador del sènior del vòlei / A. S. A.
29/07/2022 Esports
Jorge Barbero: “Els tres ascensos no són una sorpresa”

El president de l’FS Castellar ha viscut un final de temporada d’èxits en què els sèniors del club han aconseguit el ple d’ascensos, en vòlei i futbol sala

Albert San Andrés

· Tres ascensos en només una temporada. Espectacular.
Cal reconèixer que és una alegria enorme. Però si els separes un a un, veus que no és una gran sorpresa. El projecte que es va començar amb Darío Martínez aquesta temporada aviat es va veure que portaria grans alegries al futbol sala. En el cas del sènior A de vòlei, la temporada passada ja ens vam quedar a les portes de l’ascens i enguany era l’objectiu. No es va poder celebrar en pista, però com va dir Rubén Miranda, quedant tercers les matemàtiques t’acaben ascendint, com així ha estat. Potser en el sènior femení és on ens ha agafat més per sorpresa, però tampoc era estrany pensar en un possible ascens a principis de temporada.

 

· Dos d’ells en vòlei, una secció amb un creixement imparable.
Fa uns anys, un boig castellarenc va tenir la idea de crear una secció per donar cabuda a un esport en auge com el vòlei. Miranda va plantar una llavor que el club ha anat cuidant. Després d’aquests anys s’està veient el fruit d’aquest esforç. Cal pensar que la secció va començar del no-res, amb gent amb moltes ganes que es va anar formant dia a dia per arribar on som ara. M’atreviria a dir que els bojos que van començar a entrenar en el Casal no havien jugat un partit federat en la vida. Però gràcies a les ganes que hi van posar i a la bona feina de les directives que han passat, es va aconseguir formar una secció amb cara i ulls.

 

· El juvenil també ha anat a fases!
Un altre exemple que les coses s’estan fent bé. Els sèniors són la punta de l’iceberg, però el més important és treballar amb la base. Si es treballa la base en condicions, els èxits en sèniors arriben sols. He tingut la sort d’entrenar amb part d’aquests júniors i veure’ls les cares el dia que es va conèixer que tenien el bitllet per anar a jugar a Galícia no té preu. Veure a nois de 16 i 17 anys emocionats amb l’esport és el que fa que valgui la pena deixar-se l’ànima pel club.

 

· Això deixa entreveure la bona feina de base que s’hi fa.
La base és la part més rellevant. Cal pensar que el vòlei és un esport que en general es comença a jugar a una edat avançada. En futbol o altres esports, veus nens de cinc anys practicant-los. En canvi, en el vòlei no és fins als 10-12 anys quan es comencen a adquirir les qualitats físiques i tècniques per practicar-lo amb una certa continuïtat. Per això s’ha de treballar eficaçment des que es comença, ja que no tenim tant marge. S’ha de cuidar la base des del primer dia.
· De fet, ara mateix ja hi ha més equips de vòlei que de futsal!
Això és anecdòtic, som un club, dues seccions (tres si comptem el pàdel) i el més important no és qui té més equips. El més rellevant és aconseguir que la gent s’identifiqui amb l’FS Castellar quan cadascú triï l’esport que vulgui practicar. Enguany, veure integrants de la secció de vòlei anar al Blume a animar el sènior de futsal i viceversa, en les fases d’ascens del vòlei, això és el ressenyable. Les dues seccions porten el mateix escut i els mateixos colors. Hi haurà anys que un tingui més equips que un altre, la nostra funció és que tots tinguin la mateixa filosofia per educar a través de l’esport.

 

· Com es pot explicar aquest ‘boom’ del vòlei a Castellar?
Probablement, molts riuran, però la sèrie manga Haikyu!! ha tingut una gran influència. No saps amb la quantitat de gent amb qui he parlat que van venir a provar gràcies a això! I, d’altra banda, la bona tasca del club. No ha estat fàcil, no ho està sent i no ho serà, gestionar aquest creixement. Créixer suposa tenir accés a més hores de pista, més entrenadores, més gestions internes... i no ens oblidem que a Castellar avui dia no anem sobrats d’instal·lacions esportives.

 

· Com es treballa per donar a conèixer l’esport?
Abans de la pandèmia s’organitzava amb els instituts de Castellar unes jornades en què entrenadors de la casa preparaven sessions que s’impartien en les hores d’educació física. També a través de les jornades de la infància o dels campus d’estiu. Però cal reconèixer que el que més ha donat a conèixer el vòlei aquests anys ha estat el boca-orella.

 

· Vas arribar a la presidència a mitja temporada i vas substituir Francesc Gallardo. Com qualifiques la gestió en aquest període?  
Des de la pandèmia, el Francesc ja parlava que volia fer un pas al costat per temes laborals i personals. Finalment, no va ser fins temps després que vaig agafar el relleu. Sempre em quedaré amb la frase que em va dir el dia en què es va fer oficial: “Pensa què pots aportar al club”. I això és el que intento, aportar el meu granet de sorra perquè l’FS Castellar continuï creixent. He de reconèixer que no tot està sent fàcil i hi ha dies en què em pregunto on m’he ficat. Però també és cert que tenim una junta que està molt compromesa i una figura com la de Dani Ruz que ho fa tot més fàcil. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris