00   Jairo_950x634
Jairo Díaz en l'anterior etapa en l'equip blanc-i-vermell. Albert San Andrés
08/01/2020 Esports
Jairo Díaz: la tornada del fill pròdig

El sabadellenc, un dels artífex de l’ascens a Primera Catalana, torna a la UE Castellar després de dues temporades

Albert San Andrés

Minut 2 de la pròrroga. Promoció d’ascens a Primera Catalana. Dani Quesada penja una pilota al mig-cercle de l’àrea del Bosc de Tosca que Jairo Díaz pentina cap endavant per anotar l’1-0. Minut 120, Jairo xuta des de la banda dreta, gairebé des del mig del camp: “Pilota cap a Jairo, Jairo controla, prova el xut i gooool, gooool, Jairogoool, Jairogoool” com així ho va narrar un servidor a Ràdio Castellar.
Jairo va aconseguir arrodonir la jornada amb un doblet, desfermant l’eufòria al llavors Pepín Valls. Una gesta històrica per la UE Castellar que va posar la cirereta a la temporada 2016-17. Per primera vegada l’equip aconseguia l’ascens a Primera Catalana -si bé anteriorment havia ascendit en dues etapes a Preferent, antiga denominació- amb una generació de jugadors plens de talent, però que eren una caixa de trons al vestuari.

 


La desfeta de la següent temporada va provocar l’èxode de diversos jugadors, entre els quals es trobava Jairo, fitxat per l’aleshores líder del grup 4, el Sabadell Nord, equip que finalment aconseguiria l’ascens.
Sense Jairo i els seus gols, la falta de gols seria la carència de l’equip durant les últimes dues temporades, on la falta d’olfacte i de colpejar amb contundència van ser algun dels factors per assolir dos descensos consecutius.


Jairo mentrestant al Sabadell Nord era temptat en diverses ocasions per tornar. L’última a inicis d’aquesta temporada, ja que al Sabadell Nord no ha desenvolupat el rol d’importància que tenia al Castellar.

Al club blanc-i-vermell era un ídol per petits i grans. Tothom volia fer gols com els de Jairo, un jugador molt mental però, capaç d’esborrar-se d’un partit després de fallar dues ocasions o d’anotar un ‘hattrick’ en deu minuts.


El sabadellenc, format a les pedreres del Can Rull Rómulo Tronchoni, RCD Espanyol i Mercantil, va recalar per primera vegada al Castellar fa nou temporades, en la 2012-13, tenint un paper important des del principi.
En la 13-14, una lesió a final de temporada amb l’amateur B -va jugar el partit de tornada de l’ascens a 3a Catalana enfront del Calaf- el va deixar fora durant set mesos amb una fractura de tíbia i trencament parcial de lligament. El 14 de desembre reapareixia al minut 61, amb dos gols i una assistència, liderant la remuntada enfront del Gironella (3-1).


Uns mesos després, a mitjans de la 14-15, per temes laborals es veia abocat a fitxar pel Can Deu on es va tornar a lesionar, abans de tornar al Castellar per recuperar sensacions a mitjans de la 15-16, salvant una temporada dolenta dels de Juan Antonio Roldán i assentant les bases de l’ascens a la següent.


A Primera, on l’equip mai es va sentir còmode i un desgavellat Jairo marxava a mitja temporada al Sabadell Nord, on ha estat dues temporades -una i mitja a Primera- sense tenir el rol important i destacat del qual va gaudir al Castellar, tot i fer gols i tenir grans actuacions.


Un dels seus majors defectes, la irregularitat, li ha passat factura en una categoria on els equips que lluiten per evitar el descens no es poden permetre això. Ell necessita jugar. Necessita el gol. Viu del gol. I a Castellar, els podrà tenir.
“Torno a casa perquè necessito noves motivacions i noves il·lusions. No se m’acut millor lloc que fer-ho en la UE Castellar i, sobretot, amb Juan Antonio Roldán a la banqueta” ha explicat el davanter a L’Actual.


Jairo torna a casa, en un fructífer mercat d’hivern per la UE Castellar, que recupera al fill pròdig. El jugador que mai hauria d’haver marxat.
I és que, si s’ha de buscar un defecte a l’equip d’aquesta temporada, és la falta d’olfacte de cara a porteria, on només Marc Estrada ha aconseguit 11 gols -quart màxim anotador de la categoria- però on es necessiten moltes ocasions per anotar. Tot i ser líders, són el sisè millor atac de la categoria amb 36 gols -el millor, l’Olímpic porta 53- i potser el que més es troba a faltar són golejades més sovint que reforcin encara amb més autoritat el lideratge de l’equip. Una dupla Estrada-Jairo, dos jugadors amb qualitats molt diferents, podria ser la solució si s’arriben a entendre bé i si l’estratègia ho permet, ja que amb el 4-3-3 serà difícil encabir als dos jugadors.


De moment, el sabadellenc va debutar en l’amistós que els blanc-i-vermells van jugar enfront del CE Mataró de Primera Catalana el dos de gener, on tot i perdre per 2-1, Jairo (21’) va fer el gol de l’equip. Tota una declaració d’intencions del que pot estar per venir en el segon tram de la lliga.

Comparteix
M'agrada
Comentaris