La UE Castellar demostra el seu talent a Montcada, tot i la derrota en l’últim minut
Un partit entre el San Juan de Montcada i la UE Castellar sempre és sinònim d’espectacle. Dos rivals que juguen, cadascun amb el seu estil, i que garanteixen tot allò que es demana en un partit de futbol. Els blanc-i-vermells van caure per 5-4 en l’últim minut del descompte, però van tornar a demostrar quina mena d’equip són.
Sense la crispació del partit de la temporada passada, on el Castellar va trencar amb gairebé un any d’imbatibilitat a Can Sant Joan en el primer partit de la promoció d’ascens, en aquesta ocasió els dos equips -dos clubs amb bona relació institucional- s’enfrontaven en la lluita per la zona alta de Primera Catalana. Un partit vital pels locals i il·lusionant pels visitants, després de l’empat sense gols enfront del Martinenc.
Vestint de blau, la UE Castellar va repetir l’onze de la jornada anterior, amb Alan González com a principal referència en atac, flanquejat per Carlos Saavedra i Gabri Gausachs. En uns primers minuts on els de Can Sant Joan van assetjar la porteria contrària, els visitants feien gala de la seva capacitat ofensiva, obrint el marcador amb un gol d’Alan al 18’.
L’alegria va durar poc, ja que un clar penal era transformat pels locals, tres minuts després. La reacció dels castellarencs no es feia esperar i Gabri Gausachs al 24’ va tornar a trencar la xarxa amb un dels seus espectaculars xuts de falta, anotant el seu setè gol en lliga. A set del descans, però, la igualada va pujar al marcador, per a tornar a començar en la segona.
La intensitat va ser la tònica durant els primers minuts, amb un San Juan bolcat a l’atac i un Castellar que ho va aguantar tot. Aquesta intensitat va passar factura física als locals i els de Juan Antonio Roldán i Santy Fernàndez van passar a dominar la possessió. La letalitat de les contres visitants va quedar plasmada després d’un remat de Jan Marc per aconseguir el 2-3 al 64’ i el 2-4 de David López al 76’.
Amb el marcador favorable, tot va semblar ben controlat, però els de la bifurcació de Montcada són equip veterà i persistent, un conjunt que mai dona res per perdut. Al 83’ van retallar distàncies i amb el temps reglamentari al límit van empatar a quatre. La decepció va arribar al 96’ quan una pilota penjada a l’àrea rebotava en la defensa castellarenca, colant-se al fons de la xarxa i significant el 5-4 pels de Can Sant Joan.
Un partit on es pot tornar a extreure que el Castellar no és una comparsa en aquesta Primera Catalana i on, tot i els resultats, cap equip ha tingut una superioritat aclaparadora a la gespa. Un equip que ha fet del bon joc el seu credo, del joc ofensiu el seu principal manament i de l’adversitat la seva fortalesa.
“És una victòria dolorosa per com ha arribat. Després de controlar amb el 2-4, s’han ficat al partit i al final marcar-te en pròpia porta. És un guió que ningú esperava, ja que hem dominat el partit i hem estat superiors. Quan guanyes 2-4 i el rival et fa tres gols, alguna cosa has fet malament. Hem de passar pàgina i pensar en el San Mauro” explica Santy Fernàndez. En el camp més hostil de la categoria, els visitants no es van arronsar davant l’adversitat: “és un camp molt petit i on la gent pressiona molt, on estem obligats a jugar molt ràpidament la pilota. La lectura positiva és que l’equip està molt bé i ens quedem amb aquestes sensacions”.
La pròxima jornada, de nou un líder visita el Joan Cortiella: el San Mauro. Els de Santa Margarida de Montbui van golejar per 4-0 a l’Artesa de Segre i sumen un punt més que el Martinenc al capdavant de la taula. Diuen que la tercera és la bona i el futbol li deu una a aquesta Unió Esportiva Castellar.
