Descens als inferns

El partit de Matadepera era la crònica d’una mort anunciada. La UE Castellar ha perdut la categoria i la pròxima temporada jugarà a Tercera Catalana, després de caure per 2-0 al camp del Matadepera, rival directe en la lluita per la salvació.

Tot estava dat i beneit a la lliga, però els blanc-i-vermells encara tenien remotes opcions de salvació si els rivals –Sallent, Matadepera i Can Parellada- ho perdien tot. El Castellar però, havia de guanyar tots els seus encontres de lliga des de la jornada passada on va empatar a dos enfront del Juan XXIII.

Es confirma així el segon descens consecutiu de l’equip, d’ençà que va assolir la plaça a Primera Catalana, una categoria que li va quedar gran per pressupost i joc i que sense adonar-se’n va ser la mort esportiva pel primer equip.

A Matadepera –rival encara amb opcions de sortir del descens- l’equip ja havia abaixat els braços, conscient del que havia d’arribar. L’equip local amb més intensitat aconseguia una còmoda victòria jugant amb un home més, després de l’expulsió d’Adrián Rufat, porter del juvenil que debutava al minut 37 per lesió de Pau Roldán.

^{El debutant Adrià Rufat va ser expulsat en la segona part || A. San Andrés}

L’apatia d’alguns jugadors visitants va facilitar la feina dels locals, que anotaven el primer gol de falta des del límit de l’àrea (Edu Fité al ’55), superant en una contra (Toni Gispert, ’73) a Joan Villaronga –que es va posar sota pals després de l’expulsió- que va tenir una actuació més que correcta durant els minuts que va fer de porter. L’única nota positiva del partit va ser veure nou jugadors de la pedrera sobre el terreny de joc.

“Estem molt fotuts pel descens de categoria, però era una situació molt previsible d’ençà que fa unes setmanes vam perdre enfront de la Grama. Les circumstàncies han estat molt complicades avui amb l’expulsió del porter del juvenil, que crec que no ho era i amb un arbitratge que tampoc ha ajudat. Hem d’aixecar-nos per seguir i lluitar fins al final” va reconèixer el tècnic castellarenc Juan Antonio Roldán.

Amb la derrota s’assoleix una pèrdua de categoria que no agafa per sorpresa a un equip que ja feia jornades havia assumit el desastre i que haurà d’aprofitar per replantejar-se el model de club per la pròxima temporada, en una categoria que pot ser un pou, si no se surt aviat.

En el nou pensament de model, l’àmbit econòmic serà una peça important, ja que els jugadors no tenen un salari fix, en una categoria on els diners són una peça bàsica per obtenir bons jugadors. La dificultat per fer fitxatges de fora –pocs són els que vulguin venir a Castellar en aquestes condicions, com passa amb la resta de clubs castellarencs- i la política econòmica han portat a l’equip presidit per Joan Homet a perdre els jugadors de talent que han mantingut a l’equip les últimes temporades i haver de viure amb jugadors de la pedrera, sigui quin sigui el seu nivell de joc, com a mesura urgent.

“Crec que hi ha moltes circumstàncies, no és una sola, però al final revertir les dinàmiques és difícil i sabem que aquest any la situació era difícil. La pèrdua de jugadors i la joventut de la plantilla amb una mitjana de 22-23 anys, sumat a moltes expulsions i moltes lesions ens ha influït. Però és futbol i no hem estat capaç de canviar les dinàmiques. Els jugadors ho han intentat però no han estat encertats ni en una ni en l’altre àrea i a la mínima errada ens marquen i en jugadors joves això afecta i la moral és difícil. Ells ho intenten, vénen a entrenar sempre i tampoc se’ls hi pot exigir més. Són situacions que ocorren al futbol” explica el tècnic blanc-i-vermell.

L’èxode de futbolistes, la falta de compromís d’alguns altres i els canvis a la banqueta sense previsió –Roldán va haver de tornar després de la destitució de Juan Carlos Rodríguez per la falta de tècnic- han acabat d’enfonsar l’equip que tantes matinals de glòria i bon joc ens va fer gaudir fa tres temporades i a la promoció enfront del Bosc de Tosca amb 1.800 assistents al llavors Pepín Valls.

La categoria però, ha de ser la que pertoca per model, ja que el club no té l’obligació d’estar en una o altra divisió, ja que la feina d’un equip de poble com el Castellar és la de formar jugadors de base. Aquesta però serà una de les feines de futur del club: trobar el seu lloc tenint en compte la filosofia que s’apliqui a partir d’ara. Per endavant queda la feina de decidir, crear una massa social consistent que doni suport a l’equip i decidir les estratègies futures, que al cap i a la fi, vénen marcades pel tema econòmic i a Castellar encara no ha arribat cap xeic ni cap rus de cognom exòtic amb una vareta màgica i la cartera plena de milions.

Un descens però, dóna la possibilitat de començar de zero, per fer neteja en els tots els àmbits adients i començar amb més força, pel que la directiva del club haurà de treballar de valent si creu que el Castellar ha d’estar a de nou a Segona Catalana.