Carmelo Morales: “L’experiència s’ha de transmetre”

· Et retires amb 43 anys i 14 títols. Pocs ho poden dir.
Després de llegir diferents articles i veure que soc el que més títols europeus té, es fa estrany. Els títols estan molt bé, és l’objectiu de qualsevol pilot, però al final el que més orgull et dona és haver-te pogut dedicar professionalment al que més t’agrada.

· Ara que ho tens una mica més reposat, quina valoració fas de la teva carrera esportiva?
Ara ja no es veu pilots que guanyin molts campionats d’Espanya, ja que aviat fan el salt al Mundial i no tornen. Encara no m’he parat a valorar-ho tot, però crec que ho he aprofitat bé. Ja fa anys que valorava retirar-me, però em trobava en forma i tenia nivell i ganes. Començava a fer mandra tot, però en arribar al circuit m’escalfava ràpidament.

· I amb un físic envejable i plantant cara a pilots joves...
En els últims anys la preparació física me l’he agafat més seriosament i he canviat l’estil de pilotatge per ser més agressiu en la frenada.

· Quin és el secret de la longevitat en les motos?
Em sento molt jove! L’ambició de continuar millorant i esforçant-te és el que més ajuda. D’ençà que vaig començar, el 97, el meu objectiu ha estat millorar i crec que ho he aconseguit sempre.

· Aquest afany de superació t’ha garantit ser sempre en bons equips.
Fins que no demostres el teu nivell els equips no confien en tu. Va costar-me fer el pas uns anys fins a ser professional. En entrar al LaGlisse tot va canviar i vaig tenir els mitjans per demostrar el potencial.

· Es pot viure bé del motociclisme en categories com les del campionat d’Espanya?
Ara mateix hi ha pocs pilots que ho puguin fer. Les fitxes són molt baixes i els pilots joves les accepten per tractar de promocionar-se. Aquest ha estat un dels motius que m’ha fet plantejar la retirada. El FIM CEV és un gran campionat, és com ser al Mundial, però cada vegada és més car, i en el RFME CEV els premis per guanyar són mínims.

· A molts ens ha quedat l’espineta de veure’t competir en la màxima categoria d’un Mundial.
Personalment, no m’ha quedat aquesta espineta, no obstant sé que ho podria haver fet bé. Coneixent aquest món, t’adones que hi ha molts pilots, amb tots els respectes, que tot i no ser top ho han pogut fer bé. Per què no ho hauria pogut fer jo? El motociclisme s’està convertint en un esport molt elitista i si no portes un bon pressupost a l’esquena és difícil ser competitiu en els campionats nacionals.

· Després de 14 títols deus tenir molts bons moments. Quins han estat els millors?
Més que pels títols, els millors moments són quan comences. Quan les primeres sensacions són bones i et sents lliure, no al circuit, sinó per la muntanya amb el teu pare. En l’àmbit esportiu la Copa Cagiva va ser molt bona, ja que vas amb tota la família, i el moment en el qual et fas professional també ho recordes molt.

· Però també has tingut moments difícils al llarg de 25 anys. 
La majoria de pilots parlen de les lesions, perquè és un moment en què es pateix molt, però les decepcions i les dificultats durant la teva carrera esportiva també són moments durs.

· Has competit amb diferents generacions de pilots. Quins han estat els més difícils de batre?
En cada època hi ha hagut diferents pilots. David de Gea, Javi del Amor, Xavi Forés i Maxi Scheib. Sobre la velocitat i talent crec que és Maxi. Va agafar-me gran i vaig haver-me d’esforçar molt per guanyar-lo.

· A banda del talent per pilotar, el teu carisma al pàdoc és llegendari.  
Intento no cridar gaire l’atenció en l’àmbit personal i ser humil i normal. Tothom sap com soc. Els rivals també i a ells mai els he vacil·lat ni he intentat aparentar. Sempre m’he considerat molt normal.

· A Castellar el número que més s’ha vist als vidres dels cotxes ha estat el ‘31’.
M’ho han dit sempre. Faig molta vida al poble i hi ha hagut moments en què havia de sortir al carrer amb adhesius, ja que tothom me’n demanava. Fas moltes amistats i la gent t’estima molt. El meu grup d’amics és molt nombrós.

^{Muntatge fotogràfic de Carmelo Morales || A.S.A.}

· Parlant d’amics, d’on prové el ‘Larry’s Investigeixons’?
El meu tiet, quan érem petits, ens deia a tothom Larry, suposo que per què no sabia els noms. Nosaltres ho vam seguir i li dèiem a tothom que no coneixíem Larry, i se’ns va quedar el nom. L’Investigeixons ve de les curses: quan vam començar no ens adonàvem de res i investigàvem els altres equips per  poder millorar la moto i el pilotatge.

· La pregunta del milió és si el teu futur estarà lligat a les motos.
Crec que l’experiència s’ha de transmetre. M’han ofert coses, però de moment no he fet res. Ho faré de cara a la pròxima temporada. No sé si en un equip, ajudant pilots o equips o en una empresa.

· Quin consell donaries a qui comença ara?
Que ho deixi! [riu]. Si ho volen provar han de començar des d’avall, als kàrtings i llocs semblants per aprendre. Aquest món és cada vegada més complicat i els equips ja no ajuden tant com abans. Se li dona molt més valor a la part econòmica que al talent i és difícil recomanar un camí per  iniciar-se.