El tècnic castellarenc abandona la banqueta del Cornellà, per fer un salt de qualitat en el futbol internacional
No és un entrenador normal i corrent. Xavi Calm (Castellar, 1981) és d’aquelles persones pausades que primer observa i després ataca, com fa amb el futbol que practiquen els seus equips. No és de llançar-se de cap al pou, sinó que abans es procura una xarxa per poder sortir sense problemes i seguir progressant.
Així ho ha demostrat en la seva carrera professional, on abans d’ocupar el càrrec d’entrenador ha fet d’auxiliar amb alguns dels tècnics més destacats del moment, una sort que li ha propiciat un bagatge i una experiència incomparable per a debutar a les banquetes amb un èxit aclaparador.
I és que amb el Cornellà, un equip modest que va ascendir el 2015, ha estat capaç d’aconseguir el quart lloc al grup III de Segona B, classificant-lo per a jugar la promoció d’ascens a Segona Divisió. A la promoció enfront de la Ponferradina van caure (2-1 a Cornellà i 2-0 a la tornada) enfront d’un conjunt que dos anys abans va jugar en la categoria de plata del futbol espanyol i amb més possibles que els del Baix Llobregat.
“El play-off és un moment màgic. No té res a veure amb un partit de lliga. Al grup III és molt difícil arribar a classificar-se, ja que és l’objectiu de molts equips potents. El final de lliga ens va donar un extra, perquè les últimes dues jornades ens ho jugaven tot. Això ens va permetre guanyar a casa però allà es va complicar massa. Són moments molt mentals” explica.
Calm també ha estat capaç de jugar la final de la Copa Federació enfront del Mirandés -un altre exsegona divisió- caient per 3-0 a domicili i empatant a dos a casa.
El tècnic reconeix no haver patit en excés el canvi d’un rol a un altre: “he tingut la sort d’estar amb el Martí Cifuentes i el Jordi Roger de segon, dos entrenadors que et donen molt protagonisme i gràcies a això, aquest canvi ha estat menys rellevant” resumint la temporada afirmant que “per ser el primer any estic molt content de com ha anat. Veníem d’un moment molt bo i era complicat superar-ho i crec que amb la feina de tots hem pogut fer una temporada molt bona”.
Potser les dades poden semblar poc significatives pels no iniciats en el món del futbol, però tenint en compte que aquesta ha estat la primera temporada al càrrec d’un equip professional, els números de Calm es tornen espectaculars i són pocs els que poden presumir d’un debut així.
El tècnic castellarenc ha fet una gran feina com a tècnic de la UE Cornellà. || Cedida
En una banqueta professional “gaudir del futbol és difícil” perquè “només es disfruta guanyant” un aspecte on aquesta temporada “hem tingut de tot, amb moments molt bons i molt dolents. L’alegria del final però, ho compensa tot”, afirma.
“El futbol és una feina on t’examines cada setmana, però és el que t’agrada fer i pel que treballes: per crear bones sensacions a la gent i que es senti orgullosa de l’equip. No depèn ben bé de tu, però sí que depèn crear un bon grup” remarca Calm.
El castellarenc però, ha hagut de picar molta pedra fins a arribar on és, amb una trajectòria que l’ha portat per les banquetes d’alguns dels millors clubs catalans: UE Sant Andreu, CE L’Hospitalet, Cornellà, Rubí o les pedreres del Terrassa, Jàbac i CE Sabadell entre d’altres.
“A aquest nivell no s’arriba al moment. He arribat després de 18 anys entrenant. Has de tenir moltes ganes de treballar, una mica de sort i aprenent de tothom. He après de molta gent i no em considero que sóc el millor o el pitjor. Al futbol està tot inventat i el que has de procurar és que 22 persones tinguin el mateix interès que tu en treure resultats bons i aprendre el màxim de totes les situacions que et venen a sobre. Intentar no fer coses complicades, ser coherent i pensar ràpid” afegeix. “No sempre es pot ser coherent, però mantenir una línia que ho sigui és vital”.
El tècnic castellarenc deixa la banqueta per signar pel cos tècnic d’un equip de les grans lligues europees, però encara no desvetlla el seu futur: “és una oportunitat que no puc deixar escapar, és el moment de fer aquest pas”, acomiadant-se del club on ha estat els últims tres anys reafirmant que “estic molt agraït al Cornellà per tot el suport que m’ha donat i no puc descartar tornar”, un equip del qual explica que “ha quedat ben cobert en l’apartat tècnic i de direcció” després de la seva marxa.
Calm seguirà creixent lluny de Cornellà, sent la gran esperança castellarenca a les banquetes del món del futbol.
