2016: Un any esportiu per emmarcar

El 2016 ha estat un dels millors anys que es recorden per a l'esport castellarenc, on els èxits han arribat de la mà dels centenars d'esportistes que es deixen la pell dia a dia per superar-se contínuament. Tant en l'àmbit internacional com nacional i local, la bona salut esportiva situa Castellar a l'elit, podent-se comparar a ciutats molt més nombroses en població i amb una major facilitat per a la pràctica d'algunes activitats.

No és gaire habitual que una població de poc més de 23.000 habitants sigui coneguda en el món del motor com és Castellar. Dani Pedrosa i Carmelo Morales porten l'estendard del groc, el vermell i el blanc a l'ADN, pels circuits d'arreu del món, mentre que un bon grapat de pilots ho fan en resistència, ral·lis, circuits, autocròs, etc.

És en aquest àmbit on l'any 2016 s'ha vist la cara i la creu. La cara per Morales, que per segon any consecutiu es proclamava campió d'Europa de Superbike i la creu per Pedrosa, que vivia la pitjor temporada de la seva carrera esportiva a la categoria reina del motociclisme mundial, amb la sisena posició final.

Morales començava el campionat amb un abandonament al circuit Ricardo Tormo de Xest per una punxada a la roda del darrere quan liderava la cursa. Un zero que deixava sense gaire marge al '31', però que el va esperonar per aconseguir uns números d'infart durant la temporada: vuit victòries, dues segones posicions i quatre 'poles' de vuit possibles en onze curses.

A finals d'any, el pilot anunciava el seu fitxatge pel BMW Targobank, després de 10 temporades al LaGlisse. La desaparició de la categoria de Superbike al FIM CEV Repsol abocava a Morales a prendre aquesta decisió per seguir competint al màxim nivell, aquest 2017, al campionat d'Espanya.

D'altra banda, la poca fortuna se li acumulava a Dani Pedrosa. Després dels problemes d'adaptació a l'Honda durant la pretemporada, el '26' era cinquè a Losail (Qatar) i ja deixava entreveure que no seria un any fàcil. Al llarg de la temporada només tres podis, amb una victòria a San Marino i dues terceres posicions a l'Argentina i Catalunya. El fantasma de les lesions tornava al Japó, on queia a la segona sessió dels lliures de divendres i es perdia les tres curses de la gira asiàtica, per culpa de les fractures, trencant-se la clavícula dreta en quatre trossos, fet que el va obligar a tornar immediatament a Barcelona per passar pel quiròfan. El pilot ja suma 31 lesions en la seva carrera esportiva en 16 incidents des del 2003. Una sisena posició final al campionat no acontentava un pilot acostumat a guanyar.

En l'àmbit català, dos eren els noms campions: Ferran Clusellas i Max Sánchez. Clusellas, un clàssic del motociclisme castellarenc es proclamava campió de Catalunya de resistència, mentre que Max Sánchez es consolidava com la millor promesa de l'esport de les dues rodes amb la victòria al campionat de Catalunya de la Promo 1-4 temps i a la Copa Rodi de dirt-track.

A més, el 2016 veia la reaparició de Toni García, que tornava a competir a les 24 hores de Barcelona de motociclisme i que poc després guanyava la Motostudent amb una moto elèctrica. Per contra, Jordi Clariana deia adéu a la competició sent el castellarenc que més edicions (12) ha disputat de les 24 hores.

En terra, el 'freestyler' Javi 'Jabato' Dols segueix amb una gran evolució en els salts, sent una de les referències del 'show' que comparteix amb el 'Loco' Miralles entre d'altres.

En quatre rodes, Iván Alba tornava a participar en la Focuxtreme, millorant els resultats de la temporada anterior i els nanos de l'Escuderia T3 tornaven a donar guerra als circuits d'autocròs de tota la geografia nacional, sent el RallyCross de Barcelona el premi a la temporada pel Jordi i el Pol Pujol.

Tot i no tenir motor, en inèrcia -les conegudes curses de trastos- el Roc Orengo aconseguia el campionat de Catalunya de drift-trike, mentre que el seu germà gran, el Joan, era subcampió en quatre rodes.

Pel que fa als esports individuals, Georgina Garcia era una de les més internacionals i tornava amb força al circuit mundial de tennis femení, tancant l'any amb tres victòries (a Buckfurdo, Hongria i Casablanca i Rabat, al Marroc) i la posició 289 final i amb el clar objectiu d'arribar al top100 durant aquest 2017.

2016 era l'any de la reaparició de Jordi Torrents, després d'onze mesos, i acabava setè als 1500 metres del Mundial sub-20 d'atletisme de Bydgoszcz (Polònia), després d'haver de remuntar en caure a l'última posició quan liderava la cursa. L'atleta també era subcampió d'Espanya júnior als 1500 i plata per equips a l'europeu de cros a Chia (Itàlia), després d'acabar dotzè en individual.
En ciclisme, la inesgotable pedrera castellarenca deixava a l'Alan Rovira com a subcampió d'Espanya de bike-trial, a més de ser de nou campió de Catalunya. Els germans Morillo tancaven una temporada excel·lent, amb la victòria a la Lliga Catalana de BMX de l'Ian i el subcampionat del Sergio. Oriol Alcaraz arrasava tant en ciclisme en ruta com en muntanya i proclamant-se campió de Catalunya una temporada més, mentre que la seva germana Ivet, segueix plantant cara a ciclistes més grans que ella.

Sergio Kovacs demostrava un any més que és el futur de la gimnàstica castellarenca sumant un nou campionat de Catalunya al seu palmarès, tot i que no va poder competir pel campionat d'Espanya, en lesionar-se un dia abans de la disputa.

Als esports d'equip, tot i no ser la millor temporada de la història, el 2016 serà recordat per l'any on la UE Castellar, l'HC Castellar i el CB Castellar van salvar la categoria lluitant fins al final i on el FS Castellar va desafiar als més grans a la Copa Catalunya, aconseguint també l'ascens a Tercera nacional.

El cas de la Unió Esportiva es digne de menció, ja que sent un dels equips amb millor plantilla i joc del grup quatre de Segona Catalana, patia fins al final i era a dues jornades pel final quan certificaven la permanència, acabant desens a la classificació final. Els de Juan Antonio Roldán però es reforçaven bé i a finals d'any ja tornaven a lluitar per les posicions capdavanteres.

El CB Castellar de Carles Company salvava la categoria per tercera temporada consecutiva al play-out de descens enfront l'AESE de L'Hospitalet, fent falta jugar el tercer partit de la sèrie a Castellar. La nova temporada però, serà molt difícil, després de l'èxode de jugadors i l'acoblament del nou equip en el què serà el 60è aniversari del club groc-i-negre el 2017.

L'HC Castellar salvava la categoria amb una festa gran a l'última jornada, superant al Lleida Llista Juneda, campió del grup dos de Primera Catalana. Només una derrota en tota la lliga feien la permanència una missió impossible, però els de Fidel Truyols s'imposaven al Dani Pedrosa per 8 a 4 i la derrota del Sant Feliu de Codines a Piera els donava un any més de marge a Primera Catalana. El final d'any pels granes va ser més tranquil, mantenint-se al límit del descens i amb un equip que encara pot créixer.
Però qui va fer història va ser el FS Castellar, comandat per Borja Burgos. L'equip de futbol sala començava la temporada amb força incertesa, amb una plantilla molt renovada i plena de sèniors de primer any. Una pretemporada perfecta els feia comandar la taula de la Divisió d'honor durant moltes jornades, on aconseguien l'ascens a Tercera com a millors tercers de grup. La Copa Catalunya deixava vespres de glòria en un Joaquim Blume ple a vessar. L'Escola Pia o L'Hospitalet Bellsport, entre d'altres, queien enfront dels taronges que es classificaven per la final a quatre de Manresa, on l'enfrontament amb el FC Barcelona posava la cirereta a la millor temporada de la història del club. A més, l'entrenador Borja Burgos era guardonat com a millor entrenador regional de Catalunya per la Federació Catalana de Futbol.

Un any difícil de superar pel que fa a títols, que ha de servir com a mirall per aprendre que l'esforç, el sacrifici, la lluita i la perseverança sempre donen fruits positius.