Abderrahim El Kadiri: "El ramadà és una pràctica espiritual per compartir"

· Quan vas arribar a Catalunya?
Fa 16 anys. Primer vaig viure a Granollers, a casa d’unes cosines, després a Sentmenat, i ja fa 7 anys que vivim a Castellar amb la meva dona. A ella la vaig conèixer l’any 2013 al Marroc. Jo sóc de Kasr al-Kabir (Tànger) i ella vivia a 700 quilòmetres de mi! Un estiu vaig anar de vacances a la platja i un conegut de la família me la va presentar. Vam tenir una primera cita, amb te i pastetes, i ens vam casar a l’estil tradicional àrab. Jo vaig tornar, primer no la podia portar, pels papers. Finalment  vam venir a Castellar i ara tenim dos nens, de 4 i 5 anys, que van a l’Emili Carles-Tolrà. Jo treballava fins fa poc en un laboratori de pròtesis dentals a Sentmenat, però amb la pandèmia m’he quedat a l’atur. M’estic traient el carnet de tràiler per ser transportista. 

· Vau començar el ramadà dimarts 13 d’abril, en què consisteix?
El ramadà és una pràctica espiritual. Es tracta d’un dejuni d’un mes, que es fa diàriament des que surt el sol fins que es pon. L’objectiu és practicar i compartir, i ser conscients que hi ha gent que passa gana, i és el mes del perdó. El ramadà és, per als musulmans de tot el món, el mes més sagrat. 

· Quines pautes seguiu?
El ramadà es comença a practicar als 7 anys. Només dos o tres dies la setmana, i a poc a poc, es va intensificant. No és una obligació, si bé sí que és un precepte de la religió musulmana. No mengem, ni bevem, ni fumem ni tenim relacions sexuals durant el dia. Un dejuni del ramadà és una operació sense passar pel quiròfan, neteja l’estómac i el cos s’adapta.  Si un dia fa molta calor i un infant té set evidentment pot beure.  Resem cinc cops al dia, seguint un ritual: rentar-nos les mans tres vegades, tres cops també la boca, el nas i la cara. Tres cops els braços fins al colze, un cop el cap i les orelles, i tres cops més des del turmell fins als genolls. Després del bany, resem. 

· Com ho viuen els vostres fills?
Encara no en són massa conscients, són petits, de 4 i 5 anys. Sí que veuen que nosaltres no mengem amb ells, però encara no entenen el significat del dejuni. Quan siguin més grans ja practicaran. A l’escola no hi ha problema, s’avisa al centre que els petits estan fent el ramadà. La religió musulmana, amb el ramadà, es transmet de pares a fills. 

· Segons el calendari, quan se celebra el mes del ramadà?
Ens regim pel cicle lunar i és per això que no sempre cau en les mateixes dates del calendari. Dura entre 29 i 30 dies. Hi ha anys que és a l’estiu, d’altres, a l’hivern. Després del ramadà hi ha la Festa del Xai, que també es va movent en el calendari. 

· En els rituals, quines diferències hi ha entre l’home i la dona?
Quan la dona té la regla no cal que faci el dejuni i el recupera durant l’any, quan li va bé, abans que arribi l’altre ramadà. Tampoc el fa si està embarassada o alletant. O si està malalta. L’home tampoc fa el ramadà si no està bé de salut. Les persones de més de 60 anys, especialment si són diabètiques, tampoc el fan. 

· És diferent fer el ramadà a Catalunya que al Marroc?
No, pràcticament igual. És cert que allà els restaurants durant el dia no obren al públic, si bé sí que fan menjar per emportar. Aquí tot segueix obert. Bé, ara amb la pandèmia, no...!

· Justament, com afecta la pandèmia a la celebració del ramadà?
Afecta bastant. Els musulmans, quan es pon el sol, anem a la mesquita a resar tots  junts. Ho fem més d’un cop, a la nit, a la matinada... Amb la pandèmia, hem ajuntat dos resos, el de les 20.24 (quan es pon el sol) i el de les 22 h, perquè el toc de queda no ens deixa sortir més tard d’aquesta hora. Abans resàvem colze amb colze i peu amb peu, ara deixem un metre de distància. Al Marroc ja no poden anar a la mesquita perquè el toc de queda és a les 20 h, abans que es pongui el sol. Hem  de resar a casa, més sols. 

· Quin menjar és típic pel ramadà?
Al vespre, els dàtils, que aporten molts sucres naturals i energia. També la sopa harira, i el batut de fruita. A vegades, un ou cuit. El ramadà s’acaba amb un esmorzar al matí, perquè quedi clar que és un dia normal. Estrenem roba nova tradicional del Marroc. Després, anem a visitar els familiars propers.  

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Valent i generós

Un defecte que no pots dominar?
M’equivoco, com tothom, suposo

Una persona que admires?
La meva mare

Un plat?
La paella

El teu color preferit?
El blanc

Un animal?
El xai

Una festa?
El ramadà

Un país per visitar?
Aràbia Saudita

Un llibre?
L’Alcorà

Un racó de Castellar?
Espai Tolrà

Un desig?
La pau i un món sense fronteres