Una passió impossible d’esbravar

Qualsevol espot publicitari de Coca-Cola es quedaria curt per definir la passió que sent l’Antonio per la marca. Ni els anuncis que reflexionen sobre la felicitat implícita del producte, ni els que en ressalten la immortalitat de la tradició.

La vida del propietari del Museu de Coca-Cola de Castellar, l’Antonio Martínez, gira entorn d’ampolles de vidre encintades amb la identitària etiqueta de color vermell llampant. I en té de tota classe, la majoria exclusives, d’edicions especials limitades. Mundials de futbol, olimpíades, polítiques -com la de felicitació a l’Obama per entrar a la Casa Blanca o una que commemora els 40 anys d’independència de l’Índia, dibuixos animats o, per exemple, cinematogràfiques, d’Star Wars o James Bond. Al seu museu, n’hi ha més de tres milers. I ara n’hi afegirà una, única: la de la 50a Trobada de col·leccionistes de Coca-Cola a Castellar del Vallès. 

Un bon grapat d’electors aprofiten que són al col·legi electoral per fer un tomb, encuriosits, per la trobada.  La gent bada entre la quinzena de taulells dels col·leccionistes, a l’Espai Tolrà. En aquesta edició, una altra de les novetats són les llaunes de sabors estranys: herbes aromàtiques, picant o cafè. Els paradistes han vingut de diferents ciutats per intercanviar-se productes, vendre’n i comprar-ne. Acostumen a coincidir a les trobades i, de fet, compartir la mateixa passió els ha fet estrènyer una bona relació d’amistat. No només tenen ampolles i llaunes, també vasos, roba, joguines, pòsters, calendaris, pins, imants, taps. 

Aquest any, l’Antonio estava una mica moix per l’absència d’alguns dels habituals a la Trobada: “M’han fallat molts paradistes que vénen de l’estranger. Estaven preocupats per la situació entre Espanya i Catalunya. Els alemanys, per exemple, venen en cotxe i estaven preocupades per si es tallaven carreteres. Tot i això, ha vingut un belga, que no ha tingut cap problema, i també dos o tres paradistes més de França”, comenta. Però també sap que, probablement en poc temps, tornaran a coincidir d’alguna altra manera. Perquè ni la política esbrava la Coca-cola. I, ni de bon tros, la passió de l’Antonio. 

^{Peces de col·leccionisme a una de les quinze parades de l'Espai Tolrà - Q.Pascual}