Una rèplica d’aquesta creu, de 3 metres d’alçada, s’erigeix des d’aquesta setmana a l’Era d’en Petasques
Aquest dimecres s’ha col·locat una rèplica d’una creu de terme a l’Era d’en Petasques. Es tracta d’una restitució històrica d’aquesta creu, impulsada pel Centre d’Estudis Castellar - Arxiu d’Història, que a partir d’ara es pot veure, no exactament al lloc on es trobava al segle XVIII sinó davant mateix, però a l’altra banda de carrer Puig de la Creu, dalt de la plaça.
La instal·lació fa 3 metres d’alçada i, a la part superior, és on hi ha soldada la creu, de manera que és visible i, alhora, inaccessible. Ha estat construïda pel castellarenc Francesc Catalán, amb l'ajuda del Joan Roura.
Les creus de terme solien ser a l’entrada de les poblacions, en encreuaments de camins i, normalment, a les parts altes de les mateixes. En el cas d’aquesta creu a Castellar, l’encreuament és entre el camí que puja el Puig de la Creu, el dels desapareguts masos de la Noguera (prop del Col·legi El Casal), el desaparegut Mas Cosidor, i els de Can Padró, i Can Montllor, ja al terme de Sentmenat; el camí ral de Sant Llorenç, l’antic camí de Sentmenat i l’antic camí de Sabadell cap a la Salut.
Fa temps que el CECV-AH ha anat recollint informació sobre l’existència d’aquesta creu i n’ha reclamat la restitució. Qui primer en parla és el Dr. Antoni Vergés i Mirassó a Història de Castellar del Vallès (1872). La documentació i les fotografies antigues han permès saber com era i del lloc on estava situada .
Després de diverses investigacions, s’ha pogut saber on estava col·locada la creu, a la casa dels Pèlachs del carrer Puig de la Creu, 54, fotografia que és reproduïda al llibre, “El Llibre de Castellar” de Lluís Vergés i Solà (1972).
Imatge de la creu de terme original reproduïda a ‘El llibre de Castellar’, de Ll. Vergés i Solà, a Cal Pèlachs. || CECV-AH
Origen i funció de la creu de terme
Val la pena aclarir que no totes les creus que es conserven a l’aire lliure són de terme. Pels camins també trobem creus que s’hi assemblen: de viacrucis, pedrons, comunidors, etc.
Aquestes creus estan documentades a Catalunya a partir del segle X. Es posaven als límits de parròquies, de propietats privades o per delimitar l’espai destinat a enterraments.
La funció de la creu no és només la de delimitar el terme i fer de fita, sinó també de beneir-lo, i podrien haver estat erigides com a monument expiatori, en senyal de vot col·lectiu o per fomentar la devoció de la gent aquesta connotació religiosa serviria alhora per donar la benvinguda i deixar clar que es trepitjava terra de cristians. Per això es comencen a escampar en un temps de creixent animadversió cap als jueus, i quan la conquesta de territoris als sarraïns encara era ben viva en l’imaginari col·lectiu.
El creixement de les ciutats va provocar que moltes d’aquestes creus, aixecades originalment a l’exterior de pobles i ciutats, acabessin integrades en el seu nucli urbà.
L'objectiu és que amb la pàtina del temps i el rovell que es produeixi, aquesta creu quedi com un element històric i alhora semi escultòric, amb un codi QR que explicarà la història i importància que tenia aquesta creu de terme dins la història de Les Fàbregues, avui Castellar.
Moment de la col·locació de la creu de terme a l'Era d'en Petasques, aquest dimecres 14 de juny. ||CECV-AH
Primer pla de la creu de terme a l'Era d'en Petasques. || CECV-AH
