Dos poetes castellarencs, Òscar Rocabert i Miquel Desclot, expliquen com l’ésser humà es relaciona amb aquest art
La pandèmia va enxampar el traductor i poeta Miquel Desclot a la casa de Fontclara. Va aprofitar-ho per acabar un encàrrec i endreçar les carpetes que tenia a l’ordinador. Va agafar-ne quatre per desenvolupar-les i va tornar amb quatre llibres enllestits. “Treballar ha estat per a mi el millor remei contra els efectes no vírics de la pandèmia”, continua.
Amb la segona onada, Desclot va decidir compartir amb amics una poesia cada dia, extreta d’un dels llibres que ha enllestit aquests últims mesos, que és “una selecció de dos centenars de versions de poetes britànics o nordamericans, llibre que ha de sortir per Nadal”, explica.
Segons Desclot, la poesia no és utilitària, “però és un objecte provocador d’emoció”. Els poemes que envia volen ser “una certificació que sóc viu i que no oblido els amics”. Davant les adversitats, la poesia ens pot oferir consol però “no té res a veure amb l’autoajuda”, afegeix Desclot. La poesia, com qualsevol art, neix de l’experiència de la realitat però no té la missió de reproduir-la, sinó la de crear una realitat autònoma capaç d’emocionar-nos. “L’emoció és, després de la fam, allò que ens mou, als humans”.
De poetes que hagin escrit en temps de crisi n'hi ha uns quants. "No crec pas que les crisis afectin gaire la quantitat de poesia que s'escriu, però sí que afecten la mena de poesia que en surt", segons Desclot. Hi ha exemples de poetes que han escrit durant un moment de desastre. Francesco Petrarca va viure la terrible pandèmia de la pesta, a mitjan segle XIV, que va matar uns 150 milions de persones a tot el món. “Aquella pesta va tenir uns efectes enormes en la seva vida i en la seva poesia, tot i que ell no en va emmalaltir”, diu Desclot.
La primera guerra mundial va causar 20 milions de morts i més de 20 milions de ferits. Aquella tragèdia va desencadenar una gran producció poètica d’autors com Edward Thomas, Siegfried Sassoon, Wilfred Owen, Robert Graves, etc. La poesia ha acompanyat la humanitat en tots els temps i en totes les cultures. “Deu respondre, doncs, a una necessitat humana, tant individual com social”, ens interpel·la Desclot. Els poetes escriuen per a la seva gent, i sovint esdevenen la veu de la seva gent. “Els més grans poetes del món no han parlat dels seus melics, sinó de la humanitat”. Només cal pensar en els grans clàssics: Homer, Dante, Shakespeare.Per Desclot, un dels consells per introduir-se a la poesia és “que l’escoltin, en comptes de llegir-la”, i que comencin per poetes com Verdaguer, Maragall, Carner, Pere Quart...
COMPARTIR POESIA
Per al poeta i filòleg Òscar Rocabert, un altre bon consell per introduir-s’hi és “que cantin les cançons de quan eren petits”. Rocabert reconeix que “el meu ritme creatiu, a pas de tortuga, no s’ha vist afectat per aquesta mena de cosa que ha vingut per torturar-nos”. En aquesta línia, li agrada compartir la poesia amb els amics a través de les xarxes socials. Ja sigui pròpia o d’altri. “La tria és exclusivament basada en el meu gust, sense cap mena de programa o intenció didàctica”.
Afegeix que, tot i que la situació recent ens porta a pensar el contrari, la intel·ligència, “entesa com el fet d’entendre allò que es llegeix, encara no ha desaparegut de la terra”. L’homo sapiens, diu, treu molts beneficis del fet de comunicar-se i, de fet, ho necessita per viure. “Com a element lingüístic, un poema satisfà enormement aquesta necessitat”.
En aquest sentit, els bons poemes, com les bones converses, tenen un esquelet que els aguanta i els fa forts davant el pas del temps. Les emocions són una altra cosa, més immediata, “però pots emocionar-te més amb un poema ben fet que no amb una pelleringa feta de paraules”. La poesia no és una eina que els poetes utilitzin per fugir de la realitat sinó, precisament i dramàticament, per tornar-hi. En temps de crisi, Rocabert no sabria dir si s'escriu més o menys poesia, se li fa difícil quantificar un fet, "el de l'escriptura poètica, que acostuma a ser ocult". Afegeix la broma que potser una aplicació de Google Play ens ho podria solucionar. En tot cas, a la història, “El poeta que més brillantment ha escrit sobre el desastre és Georg Trakl”, durant la Primera Guerra Mundial. Altres poetes destacats per Rocarbert són Charles Bukowski, Leopoldo María Panero i Andreu vidal.
Que la poesia sigui compresa per una minoria no és un problema de minories o majories, “el que passa és que la comunicació de qualitat es troba minoritzada”. La qualitat ha mort, segons Rocabert. La poesia es troba entre l'interior del poeta i l'interior del lectort, és expressió i recepció íntimes. El millor que et pot passar és que un poeta, mort o viu, et parli directament a tu mentre estàs amb el seu llibre, diu Rocabert. I afegeix que “la poesia críptica és la més divertida, perquè és com un ‘Escape Room’ lingüístic”.
