Nova docusèrie de Raül Calàbria

El castellarenc Raül Calàbria és el director i guionista de la sèrie La maldición del Windsor, que s’estrena aquest diumenge, 12 de febrer, a les plataformes. En obert, a DMAX, i a la plataforma de pagament HBO. L’emissió aprofita l’aniversari del que va passar fa 18 anys, a la torre Windsor de Madrid. La sèrie investiga les claus dels fets ocorreguts amb l’incendi.

Per al documental, el Grup Pessebrista de Castellar del Vallès va crear una maqueta expressament per a la sèrie. “Vam encarregar dues maquetes, una de l’edifici de la torre Windsor i, l’altra, de l’oficina on va començar l’incendi”, diu Calàbria. I és, justament, aquesta segona la que han elaborat els pessebristes castellarencs.

L’encàrrec va arribar per casualitat. “El maquetista que ens havia fet la torre Windsor no tenia temps de fer l’oficina on va començar l’incendi i vaig recordar que, al meu poble, hi ha unes pessebristes que fan uns pessebres fantàstics”. Així que Calàbria va contactar amb una pessebrista, que la va posar en contacte amb l’entitat, i així arrencaria  el projecte per a recrear l’oficina de la torre. “Han fet tots els detalls, els armaris amb els arxivadors, les cadires, les taules, la paperera on va anar a parar la burilla que va iniciar l’incendi, etc.”, diu  Calàbria.

Els pessebristes van basar-se, per a la recreació, en els plànols,  la descripció dels testimonis que havien vist l’oficina i la descripció dels pèrits, “i amb temps rècord van fer la reconstrucció”.

La directora d’art de la sèrie i d’altres projectes de Producciones del Barrio, Esther Garcia, és qui va encarregar-se de fer el seguiment del procés de la maqueta. “Vaig venir a Castellar, no hi havia estat mai [riu] i em vaig citar amb un senyor que no coneixia per explicar-li el projecte i, un altre dia, vaig tornar per recollir la maqueta”. Aquest senyor era el pessebrista Joan Juni, juntament amb Carme Altayó, són els autors de la maqueta.

Garcia reconeix que, en aquesta mena de projectes, com a directora d’art, “tot va molt ràpid, no pots fer una concepció prèvia i global, sinó que vaig a cavall de les necessitats narratives del director, del Raül, en aquest cas”. Sovint, les persones que poden ajudar a anar avançant arriben de forma casual. “Coneixes gent pel camí que no t’esperaves i quan les necessites lligues caps i tornes a contactar-hi”, afegeix Garcia.

La maqueta “queda molt bé a la seqüència, on es veu que un pèrit assenyala els detalls de l’oficina on va començar l’incendi”, diu Calàbria. En aquest sentit, la miniatura era essencial “perquè ens ajuda a veure una cosa que ja no existeix”.

Detall de la maqueta del Grup Pessebrista de Castellar per a la sèrie 'La maldición del Windsor'. || CEDIDA

El projecte La maldición del Windsor es va fer fa dos anys. Va ser un projecte que Producciones del Barrio va proposar a DiscoveryMax. Era quan la plataforma començava el procés de fusió amb HBO. La sèrie va quedar-se un temps en stand by, juntament amb altres projectes, fins ara.

Es tracta d’una sèrie de 4 capítols de 45 minuts, cada un elaborat per un equip de 15 persones. Retrata l’incendi més gran que hi ha hagut en un edifici d’alçada, “que es va viure en directe, per televisió”, recorda Calàbria. El fet que no hi haguessin hagut víctimes “ens va permetre jugar-hi més, sinó, ens hauríem hagut de posar més seriosos”.

Per primera vegada, es veuen imatges que no s’han vist mai, de l’interior, “de les càmeres de seguretat del vestíbul”, diu Calàbria, deixant clar que amb la cinta no pretenen resoldre res. I és que l’incendi al Windsor és un misteri sense resoldre, amb molts interrogants. “No hi ha una explicació oficial, per això obres la porta a la conspiranoia, versions alternatives, etc.”. Al documental, surten els testimonis reals que van tenir a veure amb la torre Windsor i “juguem molt amb les interpretacions”: el primer i últim bomber que hi va entrar, l’alcalde Alberto Ruiz Gallardón, el fill de l’arquitecte de l’època, periodistes, els veïns, una parella de Reus que va filmar unes figures que s’han anomenat ‘els fantasmes del Windsor’, i es menciona el comissari Villarejo. També es parla de família propietària de l’edifici, els Reyzábal, “una de les famílies més riques d’Espanya, però més desconegudes”. D’ella, en sabem que és molt conservadora però que, alhora, “té una productora audiovisual, ubicada també a la torre, que va fer les pel·lícules del ‘Destape’”.

De l’incendi, hi ha fets inexplicables: per què no hi havia pressió d’aigua? Per què apareixen unes flames blaves? D’una espurna inicial, s’insinuen molts temes, “i aconseguim que la cosa mantingui l’interès”. L’últim capítol és una reflexió, seguint el fil del que diu Ramon Nogueras al llibre Por qué creemos en mierdas, “sobre la necessitat de trobar explicacions al que no té explicació”, conclou Calàbria.