Monòlegs punyents de Víctor Català

El 2016 es va celebrar l'any de l'escriptora Caterina Albert, qui va començar la seva trajectòria literària sota el pseudònim de Víctor Català. El passat cap de setmana per iniciar el cicle de Llegides de l'Esbart Teatral es va recuperar un muntatge estrenat al novembre a la Biblioteca Antoni Tort. Una lectura dramatitzada dels monòlegs teatrals La Tieta i La Infanticida.

Sense dubte, una oportunitat per deixar-se emportar per l'art d'aquesta obra dramàtica i, especialment, per les paraules escrites per la seva autora, Caterina Albert. L'ambientació fosca de l'escenari, únicament amb un focus de llum enfocant la persona que llegia va permetre entrar en l'atmosfera primer de La Tieta i després de La Infanticida, uns textos plens de soledat i dramatisme, sobretot en el segon. La lectura expressiva i sentida de Mònica Clarà, amb La Tieta, i de Bet Tena, amb La Infanticida, va ser necessària perquè l'espectador interpretés aquestes obres.

Una lectura que a mesura que avançava anava colpint al seu oient i li feia sentir el mateix que el personatge. Un bon recurs, va ser intercalar tres peces musicals amb la veu de Mariona Roca i Mireia Sans, qui també les acompanyava de la guitarra. Les cançons anaven lligades a la temàtica de la lectura i així posaven el punt de clausura després d'escoltar el text. Una manera d'avivar les paraules narrades i donar-los més sentit.

La intenció del muntatge era reconèixer el monòleg com a un bon gènere teatral. Una acció que també volia Caterina Albert i que, en aquesta ocasió, va ser Mònica Plana qui ho va defensar fent de Víctor Català.