El traductor castellarenc posa en valor l'obra poètica, no tan coneguda, del pare de la prosa catalana
El traductor i poeta castellarenc Miquel Desclot publica, amb l'editorial Barcino, el llibre de poesia Desconhort de Ramon Llull. El projecte va sortir fa força temps, quan Joan Santanach, filòleg que aleshores dirigia l'editorial Barcino, "em va demanar modernitzar el text d'un clàssic medieval, i jo li vaig proper la 'Crònica de la Croada contra Catalunya, l'any 1285', de Bernat Desclot", diu el traductor. El llibre va sortir amb la col·lecció Un tast de clàssics. I arran d'aquella publicació, Desclot va comentar a Santanach que "s'hauria de fer alguna cosa semblant amb el 'Desconhort' de Llull. un monstre literari del segle XIII". Llull és conegut com autor en prosa, de fet, és considerat el pare de la prosa catalana en llengua vulgar, "però no se'l coneix tant per les obres ven vers, perquè són escrites en català molt aprovençalat". Per aquest motiu, eren més difícils d'entendre i, com a conseqüència, menys llegides.
Però, en canvi, Desconhort és una obra molt important des del punt de vista personal perquè és quan Ramon Llull, al final de la seva vida, se sent decebut "perquè els seus projectes apostòlics i, fins i tot, filosòfics, no han rebut l'atenció que ell pensava que mereixien". Llull escriu dos textos en vers; un, del 1295, i l'altre, del 1299. Aquest darrer és força conegut, "és el 'Cant de Ramon', poesia de poques estrofes on fa un resum de les seves decepcions i de la seva vida".
El del 1295 era un llibre molt interessant que no és pròpiament poètic però és escrit en vers. "En aquesta obra fa una cosa molt interessant, i és fer dialogar dos personatges, que són dues versions d'ell mateix". Aquests, són Ramon i l'Ermità. "En realitat, són els pols oposats de la personalitat de Ramon Llull". Ramon es el Llull actiu, combatiu, i l'ermità és el Llull contemplatiu, reflexiu. "El contemplatiu diu al combatiu tot el que li sembla que no ha fet bé, mentre que l'altre es defensa", afegeix Llull.
El fet que parli dels seus desenganys personals "és xocant a l'època, i ho escriu en vers perquè vol que sigui recordat". En aquest sentit, doncs, Llull fa servir els versos com a recurs mnemotècnic. En aquella època, els versos s'escrivien en provençal i no són fàcils de llegir ni aleshores ni avui dia, "ell ho escriu en aquest idioma poètic, que no és el català que es parlava". Però la prosa de Llull es pot llegir perfectament avui sense ser filòleg, "només amb una mica d'entrenament".
Per aquesta raó, Desclot va creure convenient la modernització del text de Desconhort, per donar a conèixer al públic culte aquesta obra important i singular. A l'editorial Barcino de seguida els va semblar una bona idea i Desclot va fer la traducció a principis d'aquest any.
El resultat és una obra de 828 versos, amb 69 estrofes de 12 versos cada una. En una pàgina hi ha el text original i al costat, acarada, la traducció de Desclot. Són estrofes en alexandrins i cada estrofa té només una rima. "I és que el que ell volia no era fer poesia sinó que fos fàcilment recordable". Per això, fins i tot, suggereix cantar les estrofes amb una música coneguda de l'època. Als peus de pàgina hi ha anotacions aclaridores. "Ha quedat un llibre fàcilment llegible, que és breu". És la primera traducció en català modern, tot i que d'edicions anteriors amb el text original de Llull, aprovençalat, ja n'hi havia, també, amb l'editorial Barcino.
Desclot coneix bé la vida de Ramon Llull. Tot i que no n'és especialista, quan va entrar a la universitat amb només 17 anys ho va fer llegint el llibre Evast e Blanquerna de Llull. "Per tant, hi tinc una familiaritat des de fa molts anys". I, justament, quan l'any 1971, a Desclot li van donar el premi Amadeu Oller de poesia per a joves inèdits, - l'any que s'havia mort l'historiador medievalista Ferran Soldevila -, el traductor castellarenc va dedicar-li unes estrofes imitant les del Desconhort.
L'edició de Desconhort de Ramon Llull amb la traducció de Miquel Desclot i editada per Barcino arriba, justament, en el moment de la celebració del centenari d'aquesta editorial. "Al nostre país, una editorial centenària és un miracle".
