La banda castellarenca va reunir les quatre generacions de fruites en concert per acomiadar 20 anys de trajectòria
Les Macedònia ens tenien acostumats als comiats. Cada cinc anys, el grup s'ha renovat i ha entrat una nova generació de cantants per substituir l'anterior. Però cap adéu havia estat tan emotiu com el d'aquest cap de setmana. Perquè ha estat definitiu.
Després de 20 anys, el grup va escenificar el final de la seva llarga trajectòria amb dos concerts a l'Espai Tolrà, dissabte i diumenge, cadascun dels quals va reunir 800 persones. Dues actuacions que van omplir el recinte firal amb públic de diferents edats, com a darrera demostració de la transversalitat del projecte.
Nens, adolescents, joves, pares i famílies senceres per a qui el grup al llarg d'aquests anys ha simbolitzat una etapa de la vida. Tots, units per celebrar Macedònia com una de les primeres experiències musicals, a través de discs més que explotats en festes d'aniversari i per haver esdevingut la banda sonora d'incomptables trajectes de cotxe. O per haver viscut els primers concerts en directe amb aquest grup. Gorres i samarretes desgastades pel pas del temps, comprades molts anys enrere, convivien amb l'últim marxandatge adaptat a les circumstàncies actuals, mascaretes amb el logo del grup.
El director de Macedònia, el castellarenc Dani Coma, va aplegar per primera vegada a dalt de l'escenari les quatre generacions, que es van succeir una darrera de l'altra durant tres hores d'actuacions. Només hi van faltar Marina Schkot i Georgina Muntada, que són les dues primeres fruites que van pujar a dalt d'un escenari, amb 8 i 9 anys, abans que es constituís la primera banda de cinc, l'any següent. Precisament, els primers concerts van ser, també, a l'Espai Tolrà. Tot va començar a Castellar i, després d'expandir-se pels països catalans, ha acabat al municipi. Van ser-hi la quarta generació, que va començar el 2017: Anna Cascos, Carlota Arrey, Gina Santaló, Noa Massoutié i Mar Blanch. La tercera, formada entre 2012 i 2017 per Irene Carreras, Maria Farrés, Paula Noguer, Sara Roy i Carlota Busquets. La segona, que va cantar entre 2007 i 2012: Èlia Macià, Laia Pujol, Clàudia Raventós, Berta Gilbert i Aida Llop. I la primera, entre 2002 i 2007: Nina Uyà, Amanda Delgado, Laura Cueto, Alba Rodríguez i Mariona Colomé.
Cadascuna de les antigues generacions va llançar una pluja de reminiscències entre el públic intergeneracional, identificat per una de les fornades del grup. Les cançons despertaven crits passionals, evocaven records. Tothom va acabar dempeus. Per molts anys que fes que el públic no escoltés la cançó, alguna cosa s'activava al cervell per fer emergir el fil de les lletres i tornar a taral·lejar les tornades encomanadisses que, potser, creia haver oblidat.
La tercera generació de Macedònia a dalt de l'escenari - Q. Pascual
Entre els més menuts, els hits del darrer àlbum, 'Papallones', com és natural, estaven ben frescos. Però, tot i el pas dels anys, altres temes estrella més antics, com Posa'm un suc, Flipat, Super Fashion o Bla, Bla, Bla també eren cantats com si haguessin estat estrenats fa una setmana.
El que no ha canviat és l'energia de les Macedònia. A dalt de l'escenari, el ritme de les coreografies va ser el mateix, entre la darrera generació, nascudes entre el 2004 i el 2005, i la primera, que, tal com confessaven entre cançó i cançó, ja eren mares i estaven orgulloses que els seus fills poguessin gaudir de la seva música. Els discursos, per agrair al públic haver format part del trajecte vital de Macedònia, també van ser calcats pel que fa a l'estima expressada. De fet, les quatre generacions van acabar cantant conjuntament Ho soc tot, un homenatge a tothom qui ha crescut amb el grup en els darrers vint anys.
El format, a darrere del qual s'intuïa una feina incansable de producció, va condensar l'evolució durant dues dècades d'un projecte. I van quedar evidenciats els canvis del grup, sobretot en la naturalesa de les lletres, encara que mai no han deixat de ser un retrat de com s'expressa la preadolescència, dels seus gustos, els seus neguits, de les seves dèries. Però els preadolescents d'ara no són els mateixos que els de fa vint anys, i així va quedar retratat durant els concerts i es pot comprovar en la discografia.
Precisament, si Macedònia s'ha mantingut com una referència en el panorama musical català al llarg de tot aquest temps ha estat perquè, entre altres encerts, s'ha sabut adaptar a aquests canvis. Ara, amb el punt final que van suposar els concerts, qui posarà lletra a tot el que ronda pel cap, i pel sobretot pel cor, durant aquesta franja d'edat?
