Cesc Benavent rescata el llegat fotogràfic del seu avi
Cinc anys després d’haver defensat el seu treball de final de grau en disseny gràfic a EINA (Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona), el castellarenc Cesc Benavent ha vist com la recerca personal i familiar basada en el fons fotogràfic del seu avi Ramon Llinares ha quedat recollida en un volum que, d’una banda, inclou fotografies fetes per l’avi titulada Entre vida, una escletxa visual a Catalunya i, de l’altra, una biografia de Llinares que Benavent ha titulat Fotògraf en transició.
Llinares (1923-2016) va ser un fotògraf amateur però apassionat, premiat diverses vegades durant els anys 60 i 70, quan va aconseguir guardons tan prestigiosos com el Premi Nacional de Fotografia Artística, però mai integrat en els circuits oficials del món de la fotografia. “Sempre havia sentit parlar del laboratori de l’avi, de les seves càmeres, dels premis, però ningú havia obert aquell arxiu en 40 anys”, explica Benavent. Afegeix que “ara estem en una fase de recuperació de l’arxiu més avançada”, apunta Benavent.
Durant el seu treball de fi de grau, va obrir per primera vegada una part del fons: unes 12.000 fotografies de negatius en blanc i negre, algunes d’elles mai positivades.
El treball de Benavent, fet amb l’acompanyament del professor Artur Muñoz i que disposa de l’impuls de l’Associació Arxiu Ramon Llinares, es va centrar a explorar les dues grans tendències estètiques del fotògraf: “una vessant humanista molt en la línia dels fotògrafs catalans de l’època com Miserachs, Colita o Francesc Català-Roca, i una altra més experimental i espontània, propera a la mirada americana de figures com Robert Frank”, explica Benavent.
Les imatges recullen escenes de vida quotidiana, retrats de família, paisatges urbans i rurals, oficis, festes populars i episodis clau de la història recent de Catalunya, com les primeres manifestacions per l’amnistia i l’autogovern.
Retraten, en definitiva, una Catalunya en transformació i poblacions com Castellar del Vallès, Terrassa o una Barcelona encara lluny de les Olimpíades.
“La feina de digitalitzar, ordenar i seleccionar ha estat titànica”, admet Benavent, que explica que ha estat treballat directament amb més de 1.500 fotografies.
La família Llinares també l’ha ajudat, especialment, la seva mare i la seva germana Laia, lingüista, que ha revisat tots els textos del projecte.
Ramon Llinares en una exposició
A banda del TFG, la feina de Benavent també tindrà vida pròpia amb l’exposició A l’altra banda del riu, que s’inaugura el 3 d’octubre, a les 19.30 h al Centre Excursionista de Terrassa i que estarà oberta fins al 31 d’octubre. El dissenyador castellarenc presenta una selecció de l’extens arxiu fotogràfic de Ramon Llinares, que havia estat durant dècades en caixes fins a la seva mort.
La mostra de Terrassa recull una cinquantena d’imatges seleccionades i que també es podran adquirir impreses en un catàleg. Ofereix una mirada única a espais ja desapareguts com el Casino de la Rabasada o el bar de Cal Calissó, i escenes entranyables com la gran nevada del 1962 al municipi. També s’hi pot veure una Barcelona preolímpica que avui costa de reconèixer.
Fotografia de Ramon Llinares. La Rabasada, a Castellar del Vallès, el mes d’agost del 1969. || Ramon Llinares
Tot i que el fons fotogràfic de Llinares no ha estat catalogat oficialment, Benavent i la seva família han fet servir un sistema casolà per relacionar els negatius amb les anotacions originals del fotògraf, molt meticulós, “on detallava fins i tot les temperatures de revelatge”, diu Benavent.
Amb aquest projecte, Cesc Benavent posa en valor i ajuda a fer visible la figura de l’avi, un fotògraf que va saber retratar part de la memòria visual de Catalunya amb la càmera. “La seva fotografia és patrimoni”, conclou Benavent.
Carretera de Castellar a Terrassa. Gener del 1967. Ramon Llinares.
