Lorca, el poeta etern

Un tren que va cap a Granada. Cant flamenc que trasllada l'auditori a Andalusia. Silenci. Emoció continguda. Comença l'espectacle.
"Federico Garcia" és un espectacle total, on conviuen, encertadament, diferents disciplines, gràcies a la perfecta execució dels intèrprets. La veu de Mariola Membrives -flamenc amb tocs jazzístics-, la declamació de Pep Tosar i la dansa subtil, fluida, de José Maldonado expliquen la vida del poeta etern, Federico García Lorca.

El cant, els poemes, la dansa es van combinant amb un documental que ofereix testimonis de la fillola de Lorca i d'experts que han estudiat i conegut la vida de l'artista. Un camí, un recorregut, que fa conèixer la part més cèlebre de Lorca, però també la més íntima, la seva passió d'infantesa per la naturalesa, el trasbals d'arribar, de nen, a Granada i deixar el món rural de Fuente Vaqueros, l'amistat que va sorgir amb Buñuel a la residència d'estudiants de Madrid, les estades a Cadaqués amb el seu admirat Dalí o l'alegria que li va retornar La Havana, després de viure a la materialista Nova York.

Maldonado, que balla fins i tot els silencis, es transforma en Lorca. La seva presència és contundent. Fins i tot un públic 'analfabet' en dansa flamenca pot apreciar la delicadesa dels seus girs, la força dels seus peus. Tot i ser un públic molt heterogeni -el fet de ser un espectacle emmarcat en el 30è aniversari de L'Institut Castellar deixava veure grups d'estudiants- es percebia a l'auditori una emoció col·lectiva. Cançons i poemes, que arrencaven aplaudiments, coreografies que feien contenir la respiració.

Una tensió que a mesura que s'apropava el final, conegut per tots, es feia més intens. La tragèdia era present. Després d'un període feliç de Lorca amb la companyia 'La barraca' que apropava el teatre als pobles més oblidats, arribaran els moments més obscurs. Alçament militar. La seva condició de roig i homosexual el van condemnar. Margarida Xirgu l'espera a Mèxic, però ell, que sempre havia dit, que tindria una mort prematura i violenta, va decidir agafar el tren cap a Granada, per acomiadar-se de la seva família. Alguns bons amics, dels dos bàndols, el van intentar amagar, però finalment va ser capturat, empresonat i finalment, afusellat. I aquesta és la història, la nostra, la que no s'ha d'oblidar. S'acaba l'espectacle. S'obren els llums i un Auditori emocionat, ple absolut, es posa en peu. Lorca, com tantes altres víctimes de la Guerra Civil, va ser llançat a una fossa comuna. Els seus ossos no se sap on són, però el seu llegat continua present.