20   Ventallo02_617x412
La llibretera Laura Ventalló
20/01/2021 Cultura
Laura Ventalló: “Si aconseguim que la mainada llegeixi, el futur del llibre és esperançador”

L’estudiant Laia Matas, que va fer el taller de Periodisme Jove de L’ACTUAL i és alumne de 4t d'ESO de l'institut Castellar, ha entrevistat per a la Biblioteca Municipal la llibretera Laura Ventalló dins del cicle 'El món del llibre als ulls de...'. A continuació us oferim el resultat

Laura Ventalló, actualment llibretera de La Casa del Llibre de Gràcia. Va néixer a Cervià de Ter i després de viure un temps a París i Londres, es va instal·lar a Castellar del Vallès. Segons afirma, la seva passió pels llibres bé des de ben petita.

 

Quin és un dels teus llibres preferits i per què?

Un dels meus llibres preferits, és el Jo Confesso, de Jaume Cabré. Més que per la història que explica, crec que captiva per com l’explica. Tant pel llenguatge que fa servir el Jaume, que és precís, bonic i evocador. Pel mètode que fa servir quan escriu.

 

Quin personatge d’alguna novel·la t’hauria agradat haver conegut?

M'hauria agradat conèixer el protagonista del Jo confesso, perquè és una persona molt humanista, que sap una mica de tot, i seria una persona interessant a conèixer. Sobretot per les coses que em podria explicar sobre la vida.

 

Quin llibre recordes de quan eres petita?

Quan era petita llegia coses molt diverses, coses molt estranyes com per exemple El pequeño lord, també els llibres de la Sissi, entre moltes lectures diverses.

 

Creus que la pandèmia ens ha aportat nous lectors?

Segurament, sí. L’altre dia vaig llegir un informe que deia que s’han incrementat molt les vendes en línia, sobretot. Hi ha gent adulta que s’ha posat a llegir, però en el que s’ha incrementat molt les vendes i on hi ha molts nous lectors, és en la mainada.

 

Creus que finalment es podrà celebrar el Sant Jordi d’aquest any?

No ho sabem, de fet la setmana vinent es reunirà el gremi per decidir que es fa. Jo crec que si realment es pot celebrar, serà una gran festa. La gent té moltes ganes de sortir i de fer gresca. El Sant Jordi de l’any passat, que es va celebrar al Juliol, va ser un èxit envers la situació en la qual ens trobàvem.

 

Com veus el món del llibre?

El veig amb esperança, crec que l’important és posar èmfasis en el fet que la mainada llegeixi perquè hauran de tirar això endavant. Si ho aconseguim, el futur del llibre és esperançador.

 

S’ha notat que el llibre electrònic ha desbancat el llibre de paper?

No l’ha desbancat, el que sí que ha fet és pujar les vendes. Però la gent que té l’e-Reader, igualment a vegades ve a la llibreria a comprar-lo en paper. La màquina és molt funcional si vas en transport públic, o quan portes molts llibres i no has d’aguantar pes, però no desbancarà el llibre tradicional, ni de bon tros.

 

Alguna anècdota del dia a dia a la llibreria?

Sobretot, tinc anècdotes amb els clients. Algun cop m’han demanat El Maquinista, en lloc de l’Alquimista.

 

Per què creus que no som un dels primers països en el món de la lectura?

Amb la gent que llegeix, no tenim problema. Però hi ha gent que no llegeix més enllà dels llibres de l’institut. És perquè realment no saben el que es perden. Hi ha un llibre per a cada moment especial, els llibres són com una medicina. Molts cops la gent no sap que hi ha pel·lícules que estan basades en llibres. Hauríem de potenciar el fet de llegir.

 

El fet de llegir fa que vegis el món a través de les paraules?

Si llegeixes, adquireixes més vocabulari. Si llegeixes, veus el món d’una manera més ample.

 

Quina lectura fa que portis millor els moments més difícils?

Vaig revisar L’home a la recerca del sentit de Viktor Frankl. No és un llibre fàcil, optimista ni divertit, però és un llibre que en alguns moments va bé mirar.

 

Quan fa que ets usuària de la biblioteca Antoni Tort?

Des de fa quinze anys que havia anat a la biblioteca, però la veritat és que no anava massa, perquè treballant en una llibreria, tenim molta facilitat d’accés als llibres. Però des que vaig tenir als meus nens, ara fa ja 11 anys, i vaig més sovint.

 

Quin fet va fer que vinguessis a viure a Castellar?

Perquè el pare dels meus fills és de Castellar, viu a Sant Feliu.

Comparteix
M'agrada
Comentaris