Nascut a Castellar i resident a Terrassa, l’autor ha estat reconegut per la novel·la ‘Els brots bords’
Rubèn Intente Soler, nascut a Castellar del Vallès i resident a Terrassa, ha estat el guanyador del Premi Ciutat d’Alcoi de Novel·la Isabel-Clara Simó 2025 amb l’obra Els brots bords, un text que retrata la fragilitat i la tendresa de persones que busquen reconstruir-se des dels marges.
Intente ha escrit una novel·la que “parla de figures escardades que teixeixen complicitats entre elles”.
L’acció se situa al Berguedà, concretament a pobles com la Pobla de l’Illet, Malanyeu o Bagà, i té com a eix central “un noi autista de vint anys que participa en un programa d’acompanyament amb un avi del poble”.
A través d’aquest vincle, i dels personatges que coneix, el jove entra en contacte amb altres vides marcades per la vulnerabilitat i la recerca de sentit.
L’autor confessa que la història “feia anys que em rondava pel cap perquè els qui escrivim no només ho fem davant de l’ordinador, ho fem caminant, al tren, al carrer”.
La notícia del premi el va emocionar, “ja ni recordava que havia presentat la novel·la”. Que el premi sigui d’Alcoi també li agrada perquè “és la terra de l’Ovidi Montllor, un lloc que estimo sense haver-hi estat”.
Intente és llicenciat en Filosofia i Lletres però com a escriptor s’allunya de qualsevol etiqueta acadèmica: “No soc filòsof, només faig classes i procuro aprendre’n cada dia una mica més”.
També és autor de Mapa mut (2010), Uniformement desordenat (2012) i El color dels coloms (2022). Ara, amb Els brots bords, ha volgut donar veu a ànimes senzilles: “A diferència dels altres llibres, aquí no hi ha personatges intel·lectualitzats, són figures profundes però naturals”.
Amb aquest reconeixement, Intente espera que s’obrin noves portes: “Publicar és cada cop més difícil perquè les editorials reben una allau de textos i moltes ja ni accepten originals; potser un premi com aquest m’ajudarà a no haver-me d’agenollar per demanar permís per ser creador".
De moment, continua escrivint, sobretot a l’estiu, buscant una mirada honesta. “No aspiro que la meva novel·la la llegeixi tothom, només que pugui ser publicada; els textos que faig tenen una raó de ser i això és prou motiu per continuar escrivint”.
Intente manté un vincle afectiu amb Castellar del Vallès, on va néixer gràcies a l’amistat de la seva mare amb una llevadora del poble. Tot i no haver-hi viscut, en conserva records d’infantesa i d’una casa familiar al carrer Ermot, així com amistats de joventut que el van unir al municipi i que encara conserva.
Escolta l'entrevista a Ràdio Castellar:
