L’Auditori pedala amb Blaumut

L’optimisme s’encomana, diuen. I si ens arriba ben lubricat musicalment, amb arranjaments d’instruments clàssics i lletres amables, és lògic que ens cali ànima endins. Per tant, no va ser estrany sortir més viu que mai dels 90 minuts de concert dels Blaumut, que aquest dissabte al vespre van inaugurar la privilegiada temporada de música i teatre d’aquesta tardor l’Auditori Municipal Miquel Pont.

Tot i presentar el disc ‘Equilibri’ davant d’un públic acomodat a la butaca, el grup no va renunciar a animar el concert. En cas de ser així, haurien renunciat a la seva identitat, acostumats a injectar nervi a les seves actuacions. Des de la primera cançó amb què van arrencar, Vint-i-un botons, van amanir d’alegria l’Auditori, que responia a les interaccions i seguia els ritmes amb els palmells. Fins i tot, alguns es van atrevir a xiular la tornada de Pa amb oli i sal, convertida en himne pels altaveus del Camp Nou, imprescindible per acompanyar l’entrepà de la mitja part. 

^{Els instruments de corda formen part de la identitat única de Blaumut. - Q.Pascual}

Les cançons de Blaumut, embolicades d’imatges tendres i lleugeres, obren finestres a escenes quotidianes, a paisatges plaents. I aleshores llancen versos encriptats poèticament, amb el característic estil que barreja pop i folk. D’aquesta manera el concert llisca suaument, tibat per la veu de Xavi de la Iglesia, pel violinista trempat Vassil Lambrinov i per la resta imprescindible del grup, Manel Pedrós, Oriol Aymat i Manuel Krapovickas.

^{El concert, que va estrenar la temporada de teatre i música d'aquesta tardor, va omplir completament l'Auditori. - Q.Pascual}

Encara que menys difoses per les ones hertzianes, cançons del darrer disc com Chaplin o Demà també van ser rebudes amb predisposició alegre pel públic. Per altra banda, Blaumut va dedicar el Pont de L’Accademia, un tema instrumental del seu segon treball (‘El primer arbre del bosc’, 2015), “als que dormen a la presó i als que han hagut de marxar per no dormir-hi”. En aquest instant, el triangle invertit que identifica el grup, lluminós a l’escenari, va mudar de color. Les llums també van tenyir de groc els cantants.

Per posar el llacet a l’actuació, Blaumut va regalar un final de concert memorable. Sense previ avís, el grup es va traslladar entremig de les dues platees que divideixen la sala. I des d’allà, quan es començava a intuir que marxarien de Castellar descuidant-se al calaix Bicicletes, van convidar a pedalar l’Auditori.  

^{El públic dempeus, rendit a l'actuació del grup . - Q.Pascual}

^{Els integrants de Blaumut s'acomiaden de l'Auditori al final del concert. - Q. Pascual}