El veterà actor Lluís Soler protagonitza una obra d’Erri de Luca que interpel·la directament l’espectador
La nova programació estable d’espectacles de la temporada s’enceta aquest dissabte 17 de gener, a la Sala de Petit Format de l’Ateneu amb Impossible, una proposta teatral d’alt voltatge interpretatiu que arriba al municipi amb totes les entrades exhaurides. L’obra, basada en un text d’Erri de Luca, es podrà veure en doble sessió, a les 18 h i a les 20.30 h.
Impossible planteja un intens duel dialèctic entre dos personatges: un home gran, antic revolucionari, i un jutge jove. “És un duel entre un home ja entrat en edat i un jutge jove, a partir d’un accident que s’ha d’investigar si realment ha estat un accident o no”, diu Lluís Soler, protagonista de l’obra. El repartiment es completa amb Bernat Quintana i Guillem Albasanz, dirigits per Ramón Simó.
L’espectacle s’estructura en sis episodis d’una instrucció judicial, que concentren tota l’acció escènica. Entre interrogatori i interrogatori, el personatge interpretat per Soler, que es troba en presó provisional, es troba reclòs en una cel·la, on manté diàlegs amb la seva parella, una presència invisible però fonamental. “És una persona que l’ajuda molt a viure i que, quan està sol a la cel·la, li permet repassar la seva relació i explicar com van les coses amb el jutge”, afegeix Soler.
El centre del conflicte és ambigu. L’obra juga amb la possibilitat que el fet investigat sigui un accident, un assassinat o fins i tot una traïció. Impossible apel·la directament a la consciència del públic. “No servim la solució, és l’espectador qui ha de decidir quin veredicte pren”, diu l’actor, que destaca que el text permet seguir amb claredat els fets, però obliga a posicionar-se. En aquest sentit, interpel·la directament el públic i el convida a decidir què és possible, què és veritat i què és just.
El personatge protagonista arrossega un passat marcat per la lluita social. De jove va formar part de moviments revolucionaris i va acabar a la presó a causa de la traïció d’un amic del mateix grup. Un cop en llibertat, es va allunyar de l’activisme i va centrar la seva vida, en la natura i l’escalada.
Anys més tard, una trobada casual amb aquell antic company a la muntanya desencadena la sospita que activa el judici. “El jutge sospita que aquella mort podria no ser un accident, sinó un accident provocat, i que el meu personatge podria ser culpable d’assassinat”, explica Soler.
Es tracta d’un personatge ple de contradiccions, però amb una gran fermesa interior. “És una persona molt honesta amb si mateixa, amb uns principis molt contundents, i que no creu gaire en la justícia que han muntat els homes”. Aquesta honestedat, de fet, és l’eix des del qual el personatge es defensa mostrant dues cares ben diferenciades: la del combat dialèctic davant del jutge i la de la intimitat despullada a la cel·la.
Tot i que el text parteix d’una experiència situada dècades enrere, l’obra connecta directament amb l’actualitat. “És una història molt actual, però explicada a partir d’un personatge la vida de lluita del qual va passar fa anys”. L’actor també apunta que en el text d’Erri de Luca hi ha una forta empremta autobiogràfica, tant per la seva vinculació amb les lluites obreres al nord d’Itàlia com per la seva passió per l’escalada.
Lluís Soler reconeix que s’ha sentit molt proper al personatge. “D’una banda, per la relació amb la muntanya, perquè de jove m’havia agradat escalar, i de l’altra perquè, tot i no haver tingut la mateixa vida de lluita social, vaig viure situacions a la universitat i durant el franquisme que em permeten establir paral·lelismes”, comenta.
A l’escenari, Soler comparteix protagonisme amb Bernat Quintana, que interpreta el jutge. El treball conjunt ha estat, segons l’actor, “molt professional, molt agradable i molt divertit”. I a la direcció, Ramon Simó “no força la situació, sinó que la va buscant i et porta cap allà on ell creu que ha d’anar”.
El muntatge es va estrenar a la Sala Atrium amb molt bona acollida, i la gira posterior ha confirmat la connexió amb el públic. “És un tipus de text que atrapa molt l’espectador; notes el silenci i com la gent entra dins la història”, assegura Soler.
L’espai escènic convertirà l’escenari de la Sala de Petit Format en un tribunal, on es pot reforçar la tensió dramàtica i la implicació del públic. Tot i que inicialment l’espectador observa l’acció des de fora, el muntatge incorpora un gir final que afavoreix una relació més directa. “Permet passar d’assistir a un interrogatori a presenciar una conversa tranquil·la entre dues persones sabent que una és el jutge i l’altra l’acusat”.
Malgrat la duresa del judici, Impossible també incorpora una dimensió poètica a través de les cartes d’amor i les reflexions íntimes del protagonista. “És un personatge que ha decidit que el món ja li ha passat una mica de llarg i que, ara, el que realment li interessa és la vida i la seva relació amb aquesta persona que estima”.
Soler porta una trajectòria teatral que sovint ha estat marcada per la interpretació de personatges d’alta càrrega ideològica. Diu que, en aquest cas, al personatge “te l’estimes de seguida. Té una profunda convicció social i una honestedat total. És d’aquelles persones amb qui aniries a qualsevol lloc perquè saps que mai t’enganyarà”.
