L’obra dirigida per Ramon Simó fa ple a la Sala de Petit Format de l’Ateneu
Dues sessions de tarda de l’obra l’Impossible, d’Erri de Luca i dirigida per Ramon Simó va omplir per complet la Sala de Petit Format de l’Ateneu, amb una obra on la sospita i les conclusions no deixen indiferent a ningú. Amb la muntanya com a fil argumental d’un possible assassinat, Lluís Soler, Bernat Quintana i Guillem Albasanz van interpretar impecablement el més modern dels textos de l’escriptor napolità.
Una sala fosca, una taula, quatre cadires i un llit. Aquesta és l’escenografia d’Impossible, l’obra que dissabte a la tarda i al vespre va acollir en doble sessió la sala de petit format de l’Esbart Teatral de Castellar. Sota el protagonisme d’un expert Soler, l’obra explora l’interrogatori d’un jutge a un presumpte assassí, amant de la muntanya i coneixedor del mort en una etapa anterior de la seva vida. La investigació ofereix una lluita dialèctica entre els dos, que fa tensar a l’espectador i crear les seves pròpies perquisicions, enfront de la impossibilitat de perdre l’atenció del diàleg i dels monòlegs del principal protagonista.
Un jutge sense coneixements dels fets passats indaga sobre els antecedents polítics d’un acusat enamorat que mitjançant monòlegs entre interrogatoris escriu apassionades cartes d’amor a la seva parella, on explica el seu estat d’ànim i com antic revolucionari dona a conèixer els seus principis, que el jutge sembla no compartir ni entendre.
La pertinença del personatge de Soler a una banda obrera armada durant un període de lluites del segle XX i el seu passat com a exconvicte, a causa de la traïció del mort, li col·loquen una aura de culpable, que sembla esvair-se després de mostrar els seus coneixements i el seu amor per la muntanya, creant el dubte en l’espectador davant d’un final obert.
Coincidència o premeditació, l’obra convida l’espectador a crear el seu propi desenllaç, valorant els ideals de l’acusat, l’evolució temporal que ha deixat enrere aquests, la convicció humanista o la natura com a refugi i soledat d’un home fet a si mateix, que fa arribar gairebé a l’odi al perseverant jutge i a l’admiració pel presumpte assassí a mesura que passen els minuts.
Un text d’Erri de Luca que reflexiona sobre el paper de la justícia, sense deixar de banda la polèmica, que va servir com a estrena de la programació estable d’espectacles de la temporada castellarenca.
