Míriam Iscla i Dafnis Balduz interpreten l’obra de Francesc Cuéllar
L’Auditori Municipal Miquel Pont acollirà aquest dissabte 7, a les 20 hores, l’obra Honestedat, una proposta teatral escrita i dirigida per Francesc Cuéllar i protagonitzada per Míriam Iscla i Dafnis Balduz. L’obra, que ja ha exhaurit les localitats a Castellar, es proposa sacsejar el públic a partir d’una conversa carregada de tensió i veritats incòmodes.
L’argument se centra en “una conversa entre dos personatges en la qual es van destapant coses i es van obrint temes com capes de ceba”, diu Míriam Iscla, l’actriu protagonista.
L’acció arrenca en el context d’un rodatge cinematogràfic: una actriu comunica al director i amic íntim que es nega a rodar una escena de nu prevista per a l’endemà.
Aquesta decisió desencadena el conflicte. “Dir això d’un dia per l’altre en un rodatge implica un daltabaix per a la producció”, apunta l’actriu, que subratlla que, més enllà del marc del cinema, l’obra parla de “dues persones que s’estimen molt” i que es veuen obligades a revisar què entenen per honestedat, lleialtat i èxit.
La funció aborda qüestions com el consentiment, el feminisme, el patriarcat i les relacions de poder. Un dels eixos principals és la dificultat de posar límits. “Costa molt dir que no, i costa molt dir que no a un amic o amiga”. Iscla afegeix que “dir que no et defineix, perquè realment és la cosa més difícil en qualsevol àmbit”.
El seu personatge és, en paraules de la mateixa actriu, una dona amb contradiccions que intenta ser coherent amb el que pensa. “Cap dels dos personatges és pur ni perfecte, com tots els éssers humans”, afirma. Es tracta d’una figura combativa i feminista que, al llarg de la funció, es veu obligada a confrontar decisions del passat i del present.
Des del punt de vista interpretatiu, Iscla destaca que la dificultat principal de Honestedat és sostenir la veritat en escena. “No és un espectacle de piruetes escenogràfiques; la dificultat és que hi hagi tota l’estona veritat”.
L’obra es construeix com un “partit de ping-pong verbal entre els dos personatges”, amb un text ric i precís. L’actriu ha elogiat especialment la feina de Cuéllar: “Ha estat un treball molt amorós i molt cuidat cap a nosaltres i cap al text”.
Lluny de voler impartir una moral tancada, la companyia aspira a provocar conversa. “No crec que sigui una funció que t’endugui una lliçó a casa; el més bonic és que t’enduguis una conversa”. Iscla assegura que sovint el públic continua debatent després de la funció, “identificat, apel·lat o fins i tot molest”.
L’actriu també ha subratllat la vigència dels temes que tracta l’obra. “Malauradament, hi ha moments absolutament referenciables a l’avui”, diu Iscla referint-se a la situació de les dones dins la indústria audiovisual.
