Gisela Pou publica un llibre infantil que aborda la por

L’escriptora castellarenca Gisela Pou ha publicat un nou llibre infantil. Es titula El llop de les pomes verdes i surt a les llibreries amb Bindi Books i la col·lecció Punt, una editorial novella “que va néixer al gener de 2020 i que se n’ha sortit prou bé”, apunta Pou.

El llibre s’ha pogut adquirir a la Setmana del Llibre en Català que se celebra aquesta setmana a Barcelona i, segons apunten des de l’editorial, ha tingut molt bona acollida, “n’estic molt contenta”. La Setmana del Llibre en Català d’aquest 2021 ha estat un èxit de públic i de presència d’editorials.

Pou va ser convidada dilluns a la cita de la ciutat comtal per a recollir el premi Atrapallibres, un guardó que ja li havien concedit al mes de maig, de manera virtual, tots els nens i nens que havien votat pel llibre Palmira i l’efecte crisàlide, de l’editorial Edebé, però que encara no havia pogut recollir personalment. “Ara ens hem vist les cares amb els nens i m’han donat el premi”. Juntament amb Pou, també hi van assistir la resta de guardonats.

El llop i les pomes verdes parla de la por interna, la que té intrínseca tot ésser humà. Està escrit en primera persona, parla un personatge protagonista “que no és nen o nena, ja que no es diu en cap moment”, de la seva relació amb els seu pare, i de la por que té “i que encarno amb el llop”.

En aquest sentit, la història tracta de posar nom a les pors, “entendre també què és el llop i reconciliar-se amb aquest personatge que sempre és el malèfic dels contes”. Recordem, per exemple, Els tres porquets, Les set cabretes, La caputxeta vermella, per exemple. El llop és la figura “estel·lar, és el dolent dels contes”.

Al llarg de la nostra vida, les pors continuaran; la por al cap de la feina, al matrimoni que no va bé, a uns exàmens, a agafar un avió, etc, pors que segur que tindrem, “i cal posar-los nom per alleugerir-les”.

Pou ha documentat el tema de la por a través de la seva relació amb els nens. La por a la foscor, per exemple, és una cosa ancestral, tots els éssers humans han tingut por, “i per això hem sobreviscut a les feres quan vivíem a les cavernes, i per això fèiem foc”, apunta Pou, que recorda que una amiga escriptora que feia històries de monstres li va dir un dia que “estem aplanant molt tots aquests monstres que hi ha als contes clàssics”. Però aquests monstres els anirem trobant al llarg de la vida amb altres formes. “Aquests monstres t’ajuden després a entendre que a la vida has de saber gestionar les pors”.

L’editorial Bindi Books va demanar a Pou si tenia alguna obra per publicar. Ella havia deixat en stand by aquest conte, després d’haver-lo presentat al premi Emili Teixidor l’any 2020, i que havia guanyat Anna Fité però que va quedar allargat un any és per culpa de la pandèmia. “Ens van dir que qui volgués podia treure els originals i és el que jo vaig fer”.

El llibre compta amb les il·lustracions de Roser Argemí, “que ha fet uns dibuixos molt explicatius i austers”. Només un xic de verd trenca el blanc i negre, “de manera que es fa èmfasi en el text”, afegeix Pou.