El dramaturg d' El brindis explica alguns detalls del muntatge, que es podrà veure dissabte a Castellar
Aquest dissabte, en sessió doble, a les 18 h i a les 20.30 h, la Sala de Petit Format de l'Ateneu, acull el muntatge ‘El brindis’, de La Gàrgola Produccions Teatrals SC. Hem parlat amb l'autor del muntatge, Frank Bayer.
· Com a dramaturg de ‘El brindis’, ens pots avançar què és el que podrem veure?
Podreu trobar la història de dos amics que fa deu anys que no es veuen, que eren amics íntims, que havien compartit moments importants de les seves vides i que, per un fet que no desvelaré, no s’han tornat a parlar durant deu anys. El brindis reconstrueix els fets de per què aquest silenci, i què busquen per tornar-se a veure després d’aquest parèntesi, i ja us avanço que no és una trobada gratuïta.
· En quin gènere classifiquem l’obra, comèdia o drama?
És una obra dura. És cert que hi ha algun punt de comèdia, sobretot, perquè els espectadors puguin descansar, perquè és una obra molt tensa, amb un llenguatge violent en el sentit de confrontació, que tensa l’espectador. Els moments de comèdia del passat ens permeten explicar la bona relació d’abans d’ells dos.
· Qui sou, els de la productora La Gàrgola?
Som una productora que va començar amb Xavier Mercadé, que és un dels actors de El brindis, Ricard Martí, que és l’escenògraf del muntatge i ara també regidor i director del nou muntatge que estem preparant i que estrenem al gener, Ferides. L’altre actor de repartiment és ara Raül Tortosa. Teníem clar que volíem començar amb una cosa de dos actors, que fos bastant fàcil perfilar uns personatges i una trama.
· Què voleu explicar?
Volem parlar d’una amistat trencada. A partir d’aquí, vas posant el conflicte, i vas aixecant l’obra des del punt de vist argumental. A partir d’aquí surt la idea de la corrupció política, del xantatge polític. Casualment, vam estrenar l’obra i al cap de poc es va destapar el tema de la Cifuentes a la comunitat de Madrid. Quina casualitat! Certament, la realitat política ens ha ajudat molt que l’obra tingués ressò, els polítics mai deceben [riu]. La realitat supera la ficció.
· Han estat temes delicats de tractar?
No, perquè són temes universals. En cap moment hi ha cap referència a l’actualitat política. Els personatges són un pintor i un polític, però que podrien ser de Barcelona, Madrid, de la Xina o el Japó, de qualsevol punt del món.
· Com ha anat el treball d’actors a partir del teu text?
El text és dens. El mèrit ha estat, sobretot, de Cristina Cervià, la directora, que va morir el mes de març passat. Aquesta va ser la darrera obra que va dirigir. Amb ella encara vam fer la primera part de la gira. El seu mèrit va ser agafar el meu text i teatralitzar-lo. Jo escrivia relats curts i a la premsa, i bec de l’ofici del periodisme. I, per tant, els textos que he escrit són molt explícits. La Cristina va fer un gran treball amb els actors per crear perfils molt diferents i fer un text teatral.
· Com són, els personatges de ‘El brindis’?
Aparentment molt diferents. Des de la diferència, tots dos acaben tenint pecats capitals semblants, en les faltes. El pintor és un paio molt cohibit i el polític és un personatge més cap enfora, histriònic. Però ens adonem que tots dos són a vegades fastigosos, i a vegades, tendres. No hi ha maniqueisme, tots dos tenen ombres i tots dos tenen llum, és la gràcia.
· És una obra esperançadora?
No és una obra optimista, no. La gent no sortirà amb la sensació que s’ha d’acabar el món, però sí que és una patada a la panxa, molt ben donada. L’esperança està en veure que, si no hi ha perdó, com passa en els personatges, no anem bé, i que cal buscar el bé.
· Per què el petit format?
Doncs perquè és la millor manera de créixer, és el teatre de proximitat i arribes més a l’espectador. En un espai de menys cadires tens més força. A Castellar doblarem sessió i n’estem molt contents!
