rita xavi buxeda 1_950x634
Un moment de l’obra ‘Rita’ amb Anna Moliner i David Bagés. || Cedida
13/01/2020 Cultura
Fent la vida més suportable

L’obra ‘Rita’, que va omplir les dues representacions programades a la sala de Petit Format, barreja drama i comèdia tractant un tema punyent com l’eutanàsia

Veure patir un ésser estimat fins al punt de desitjar-li la mort “perquè descansi” és un dels pitjors tràngols que afronten les famílies i els individus en una societat cada vegada més intolerant a dir les coses pel seu nom. Aquesta és una de les principals tesis de ‘Rita’, l’obra de Marta Buchaca que van posar sobre les taules de la sala de Petit Format en doble sessió Anna Moliner i David Bagés dissabte passat. 


En un treball mil·limètricament escenificat per buscar el matís dins del gènere de la tragicomèdia, Moliner -Júlia- i Bagés -Toni- representen dos germans que veuen com l’alzheimer els hi està robant una mare ja pràcticament absent. Ella, oncòloga que pateix una crisi de parella i que conviu diàriament amb la mort a la feina; ell, advocat divorciat amb una filla adolescent i que es nega a autoritzar una eutanàsia per a la seva gossa malalta. El drama de l’obra justament esclata en la visita al veterinari amb la Rita, una escena on Buchaca administra moments de comicitat per donar respirs a uns espectadors que des del minut u es veuen obligats també a fer-se les mateixes preguntes que es fan aquests dos peculiars germans que, malgrat tot, s’estimen. 


El personatge de David Bagés no accepta la proposta del veterinari perquè faria trontollar el delicat equilibri a la seva vida. Com li explica la seva germana en una de les escenes més divertides de l’obra, al caràcter mediterrani li costa acceptar les coses tal com ragen. Necessitem eufemismes, equívocs per fer la vida més suportable. És per això que el Toni li amaga a la filla que amb tota probabilitat hauran de sacrificar la gossa mentre que la Júlia defensa la tesi contrària, dir la veritat perquè a la seva feina, en moltes ocasions, es veu obligada a endolcir les notícies als seus pacients per no ensorrar-los. No obstant, la Júlia tampoc vol reconèixer que la situació de la seva mare no té sortida i no vol deixar-la marxar.


No desvetllarem res més d’un text potent que permet a la parella protagonista endinsar-se en una muntanya russa de sentiments que l’austera però evocadora posada en escena accentua donant protagonisme absolut al gest i la paraula.  


L’any ha arrencat amb força als escenaris castellarencs de la mà d’aquesta producció de La Pocket i Sala Beckett que va omplir les dues sessions de la sala de petit format de l’Ateneu. 

Comparteix
M'agrada
Comentaris