Maria la Blanco va actuar diumenge a Castellar, on va presentar el seu primer disc, 'Cantautora'
L'actuació de la cantant i guitarrista Maria la Blanco va posar el punt i final als quatre concerts que han donat continuïtat al FemFestival a Castellar del Vallès el mes de juliol d'aquest 2021. La Blanco va presentar el seu primer disc, Cantautora, un projecte musical ple de ritme i de melodies enèrgiques que l'artista va evocar amb molta força, diumenge passat a la plaça d'El Mirador. El cicle de concerts de Nits d'Estiu ha comptat també amb les actuacions de Mabel Flores, Judit Neddermann, Clara Gispert, i amb les teloneres de Castellar Clara Sorolla i Júlia, Angèlica i Núria de Lòxias.
Amb només 23 anys, Maria la Blanco sembla 'nascuda per cantar'. Així ho demostra el seu domini vocal, tant quan es posa a cantar rumba, bossa-nova, o com quan s'atreveix amb una alegria flamenca. i quan ja té el públic ben engrescant, picant de mans i peus, arriba el meandre musical amb temes més intimistes i tranquils. Aquí és on, segurament, la veu de La Blanco s'esplaia i on demostra que pot tant amb els aguts com els greus.
I si les cordes vocals són un punt fort de l'artista, també ho és el seu domini amb la guitarra, que toca sense ni mirar i que controla en tot moment, amb ritmes contrapassats i ràpids. Musicalment, també l'acompanyen dos grans músics, Miquele Pinto (percussions i cors) i Marta Cervera (teclats i cors), que donen la forma definitiva als temes tan bonics que ha compost La Blanco.
Perquè a més de bona intèrpret, la Maria la Blanco és una gran compositora. Autora de quasi totes les cançons que va tocar diumenge, demostra que amb els seus temes es reivindica, com a dona i com a cantant, professió que reclama com a ofici, no com a un passatemps, així ho comenta fins i tot a les lletres del senzill que dona nom al disc Cantautora i on ella posa en valor l'art i les persones creatives.
Especial menció al tema Descalços, una cançó més tranquil·la que parla de la diversitat funcional i que reivindica la igualtat d'oportunitat. "Vaig gravar el videoclip d'aquesta cançó a Castellar', va intervenir Maria la Blanco. A més velocitat ens canta No me quites la alegria, que parla de manera espontània de situacions incòmodes que viuen algunes dones en l'actualitat. En aquest sentit, les lletres de l'artista sempre tenen un accent feminista.
La Blanco desenvolupa molts temes, sobretot, un de més recurrent, l'amor. Les seves lletres evoquen felicitat i eufòria, dubtes i conflictes, i també parla d'aquests temes socials que dèiem, com la diversitat o la igualtat. El que canta la Blanco, vaja, és la quotidianitat, i per tant, no cal forçar l'orella per entendre què ens vol dir, el que vol compartir, només fluir i deixar que el cos balli, potser encara ni drets ni tocant-nos, però que balli fins que el concert s'acabi, ben amunt, picant de mans i aplaudint la gran cantant que sense dubte és Maria La Blanco.
Maria la Blanco, al centre, acompanyada dels músics Miquele Pinto i Marta Cervera. || Q. PASCUAL