Eva Arderius: "He volgut mostrar la cara B de Barcelona"

· Què hi podem llegir, al llibre?
Són 10 postals d’una ciutat d’èxit, Barcelona, que no s’assemblen gens a les postals que podem trobar a qualsevol botiga de la Rambla. Amb aquestes postals he volgut mostrar la Cara B de Barcelona, aquesta altra ciutat que no es coneix tant, que és molt invisible i desconeguda, on s’expliquen barris que el 90% dels barcelonins no ha trepitjat mai i amb dificultat sabria ubicar al mapa: Ciutat Meridiana, el barri del Besòs, el barri de la Prosperitat, però que també formen part d’aquesta ciutat. Moltes expliquen un barri i expliquen també problemes, com la pobresa energètica, que afecta a un 10% dels barcelonins, la invisibilitat de la gent que viu al carrer, la precarietat laboral, etc.

· Com has fet la tria dels 10 perfils?
Són veïns, líders veïnals, gent que està mobilitzada. És el que té aquesta ciutat, un gran capacitat de mobilització, com l’associacionisme que hi va haver als anys 70. Són persones que al llarg de la meva feina a BTV he anat coneixent. Per exemple, que han encapçalat lluites per aconseguir un centre d’atenció primària millor, que alguns veïns haguessin de marxar per culpa de l’especulació, etc. Els he entrevistat i ells m’han donat la seva visió, m’han explicat la seva història.

· Abordes el llibre amb un estil periodístic o literari?
Són cròniques periodístiques. Hem quedat al seu barri, a la seva feina, o a casa seva. En un relat jo explico com és arribar a aquell barri i veus el problema que hi ha allà.

· Per què esculls Barcelona?
Doncs perquè fa molt temps que visc a Barcelona i perquè és la matèria primera de la meva professió. Jo fa 20 anys que treballo a BTV, la televisió pública i municipal de la ciutat i és un territori que em conec molt bé. M’he especialitzat en Barcelona. Fer-ho en una altra ciutat em costaria molt, tot i que els problemes que surten al llibre són compartits per moltes altres ciutats. No són únicament problemes de Barcelona.

· Des de quin punt de vista expliques les històries, et posiciones?
A les persones que entrevisto, els dono veu. Està explicat en primera persona, el que jo veig quan arribo al barri. No em posiciono excessivament. És clar que en el moment que tries una persona i un problema estàs escollint el que vols explicar. A cada capítol hi ha el nom de la persona, amb la seva edat, el barri on viu, l’associació que representa, si és el cas, i cada capítol està encapçalat per algunes cites. Al llibre també hem inclòs un petit mapa per ubicar aquests barris més desconeguts. 

· Com han rebut el resultat, els entrevistats i entrevistades?
De moment, molt il·lusionats. He rebut missatges molt bonics. Jo vaig contactar-hi i els vaig dir que volia fer un llibre i si em volien ajudar. Els vaig entrevistar i vaig escriure. Sempre pot ser que algú et digui: això que has escrit no m’agrada. S’ho han llegit amb el llibre editat i publicat però la veritat és que molt bé. Millor per a tothom, he he.

· Per què esculls aquest moment?
Més que casualitat, ha estat accidentat. Havia de sortir per Sant Jordi. Quan va sortir d’impremta ens van confinar. Surt ara. Quan vaig escollir fer-lo jo estava escrivint sobre Barcelona a El Periódico, on col·laboro. Em fascina la idea que Barcelona té una cara molt coneguda i una altra de molt desconeguda. Els manters que veiem al passeig de Gràcia i a la Barceloneta, algú sap on viuen? Doncs viuen en un barri molt concret, el barri del Besòs. Vaig pensar que estaria molt bé explicar-ho, tot això. La meva editora em va comprar el projecte i surt publicat amb un retard que ens ha imposat el coronavirus a tots. Però perfectament actualitzat, perquè els problemes que descriu el llibre, la pandèmia els ha agreujat encara més. Per exemple, la pressió turística que s’estava carregant un barri com és el gòtic, ara que el turisme ha marxat s’ha vist la magnitud d’aquest problema, el barri s’ha quedat buit.  

· Una cara poc coneguda. Per què s’explica poc als mitjans?
Hi ha mitjans que sí que ho expliquem, sobretot els locals, que hi tenim més sensibilitat. Segurament, perquè no desperta l’interès. Els més dèbils i desafavorits sempre els costa més trobar una veu. La pobresa molesta i queda arraconada, si la podem amagar millor. Aquests temes tenen menys visibilitat. Portem uns anys que la política ha tingut un pes molt important, i aquests temes han quedat més relegats. També és feina nostra, la dels periodistes, donar veu als que més difícil ho tenen per fer-se veure.

· Podria tenir una segona part?
I tant! Una segona i tercera. Aquí hi ha 10 històries, però una cosa que té Barcelona és que té una xarxa que bull. Hi ha mobilització veïnal que no s’acaba, que treballa per ajudar als altres.