Es descobreix una gran concentració de restes arqueològiques

L’equip Arrago S.L. ha fet aquest mes una descoberta arqueològica a Sant Feliu que ha sorprès, fins i tot,  als experts arqueòlegs. Es tracta de la primera intervenció arqueològica oficial que es fa a Sant Feliu del Racó, i ha estat motivada per un projecte d’obra constructiva, per tant, s’ha fet una intervenció preventiva.

En un espai d’excavació relativament petit, de 2 m x 200 m, situat al que s’anomena Turó de Sant Feliu. “S’ha descobert una concentració de restes desbordant, una densitat extraordinària”, apunta Jordi Roig, responsable d’Arrago.

A la carta arqueològica que l’empresa va fer als anys 80 ja es contemplava  la zona del voltant de l’església i aquest altre del turó “i aquesta zona ja es  va incloure com a jaciment arqueològic, també inclòs  al catàleg posterior de l’Ajuntament”.

Només s’ha intervingut la zona on es farà l’obra, i que ha costejat la propietat,  però totes les finques i cases adjacents que ja hi són també deuen tenir restes a sota. “La resta del solar, de 400 m2, tampoc s’ha excavat perquè ja s’havia rebaixat i ha sortit la roca natural”, diu Roig.

Una de les restes fòssis trobades, del perióde alt medieval (s.IX i X). || ARRAGO S. L.

Equip d'arqueòlegs que ha fet la intervenció arqueològica a Sant Feliu del Racó. || ARRAGO S.L.

Tres fases evolutives: ibèrica, visigoda i alt medieval

La gran novetat i el que fa especial aquesta troballa és que “s’hi han rescatat tres fases històriques, tres seqüències evolutives”: un jaciment ibèric (s. II - I a.C.), “amb uns grans retalls i unes sitges de gran capacitat"; un fons de cabana d’època visigoda (s. VI - VIII); i finalment, una  necròpolis alt medieval, d’època carolíngia (s. IX - XI). Són, doncs, fases estratificades, l’una sobre l’altra.

“Això constata la riquesa i potencial arqueològic d’aquest indret”. D’entrada, permet conèixer els orígens de Sant Feliu que, ja a l’època ibèrica, “tenien un assentament important, que té continuïtat sobre el mateix espai en l’època visigoda, i després, a sobre, s’hi va fer un cementiri alt medieval”, assevera Roig. 

Ara s’han descobert restes dels períodes ibèric i visigot, sobretot, ceràmiques, i una vintena de tombes. “Són esquelets corresponents a la fase del s. IX - X, i probablement, en el conjunt, hi deu haver unes 200 tombes, d’un període de 200 anys”.

S’han trobat enterraments d’adults al costat d’infantils, i per això es dedueix que el cementiri es va utilitzar en un moment molt concret. “Probablement, va deixar de funcionar quan van començar les parròquies i les esglésies”.

Les restes aporten dades històriques pel coneixement del passat d’aquesta zona. “Constatem que aquest indret era apte pel cultiu, un terreny fèrtil i encimbellat, veiem els diferents patrons d’assentament”. El fet que s’hagin trobat esquelets permetrà ampliar la informació sobre les característiques de la població medieval: “són els primers camperols de la zona, i en podrem conèixer l’esperança de vida, les dietes, etc”. Caldrà fer la prova del Carboni 14 per saber la data concreta dels ossos trobats.

Segons els arqueòlegs, les restes ibèriques i visigodes han estat del tot inesperades. “Hem quedat sorpresos, no és habitual que hi hagi aquesta concentració sobre un mateix espai físic, és una aportació innovadora”.

Seguint la normativa, quan s’acabi la intervenció (d’aquí aproximadament 2 setmanes) les restes arqueològiques s’extrauran i es classificaran durant un temps, per inventariar-les. “Després, es farà una memòria exhaustiva que es lliurarà a la propietat, a la Generalitat i a l’Ajuntament”. Finalment, les restes romandran al Magatzem General de la Generalitat, a manca d’un museu al territori on conservar les restes.

Lloses de les tombes trobades. || ARRAGO S.L.

Detall d'un dels esquelets trobats. || ARRAGO S.L.