L'entrevista més surrealista de Raquel Sans, al gran Buffalo Bill

Castellar del Vallès va tenir la fortuna d'acollir l'estrena oficial de l'obra Buffalo Bill a Barcelona, dirigida per Mònica Bofill i escrita per l'actor Ramon Madaula, que comparteix escenari amb la periodista Raquel Sans, qui debuta en teatre mantenint el seu ofici i el seu nom reals. Tots dos, ben caracteritzats i en un auster escenari que reprodueix el Far West, escenifiquen una entrevista fictícia, que només succeeix en el somni de la periodista.

Mai abans Raquel Sans havia fet una entrevista com la que va fer al gran Buffalo Bill, dissabte al vespre a l'Auditori Miquel Pont. En primer lloc, perquè va ser pòstuma, li feia a un personatge històric que va morir el 1917. I segon, perquè mentre enraonava amb el gran militar, explorador, xouman i heroi nord-americà, de tant en tant, tots dos anaven aixecant el colze per fer glops de Bourbon. La cara més coneguda del telenotícies de TV3 no fa pinta de beure mentre treballa.

Però és que, a més, l'entrevista que Sans fa al carismàtic personatge, interpretat per un fantàstic Madaula, surrealistament ho té tot. És incisiva i crítica, perquè la periodista està ben informada i des del revisionisme no vol deixar passar per alt el gran genocidi que els nordamericans van perpetrar contra els indígenes. És tremendament divertida, perquè el diàleg amb aquest personatge escorredís de Buffalo Bill, que duu fusell, barret i ha arribat des de Kansas a Barcelona a cavall, és ple de dosis subtils d'humor. Té acció, perquè per molt petit que fos l'escenari l'expandeixen jugant amb la imaginació de l'espectador. I, per últim, és una entrevista molt il·lustrativa, perquè passa revista a una part molt interessant del relat fundacional dels Estats Units i explica una història poc coneguda i curiosa, com és el pas de Buffalo Bill per Barcelona.

És fàcil endinsar-se en l'obra, i més tenint en compte la familiaritat que desperta Sans fent de periodista. De ben segur que gran part dels espectadors l'asseuen a taula cada dia, a l'hora de dinar, quan engeguen la televisió. I hi ha un punt de curiositat per veure com se'n surt a l'escenari. La resposta, ja us l'avanço, és fantàsticament. Quan li toca sortir de la zona de comfort i anar més enllà de cenyir-se a les preguntes periodístiques, es mostra segura i natural i és flexible per adaptar-se als estats d'ànim del personatge. A més, va ser corresponsal als Estats Units des de 2014 fins a 2017, poques persones com elles llegeixen el país. És normal que Ramon Madaula comentés, en una entrevista a l'Actual, que ho fa millor que molts actors.

Buffalo Bill a Barcelona és també una manera de contraposar el tarannà americà amb el català. L'obra contrasta la seva epicitat amb el nostre rebuig a la sumptuositat, la nostra por a causar antipatia per ser massa pomposos. Pobre Buffalo Bill, que va arribar aquí esperant glòria i va es va trobar indiferència. Sort que sí que hi va haver algú que el va rebre carinyosament.