El castellarenc rep el Premi Vidal Alcover als Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Eloi Creus ha estat guardonat per a la millor traducció per Les comèdies alades d'Aristòfanes: Els núvols, La pau i Els ocells, d’Aristòfanes. El Premi Vidal Alcover, inclòs a la dinovena edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, està dotat amb 12.000 euros i la publicació de l’obra, que serà amb Edicions de 1984. “És el premi de traducció amb més dotació dels Països Catalans”, afirma Eloi Creus.
L’acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona es va fer el passat 4 de maig al Teatre Metropol de Tarragona, sota el lema 'Escriure des de l'exili'. També es va premiar l'escriptor mallorquí Jaume C. Pons Alorda amb el 29è premi de novel·la Pin i Soler per l’obra Ciutat de mal i Xavier Mas Craviotto es va emportar el 22è premi Tinet de narrativa curta amb Geografies de l’absència.
Per a poder optar al premi, Creus havia presentat un projecte on explicava perquè creia que s’ha de traduir un autor en concret (Aristòfanes, en aquest cas) i perquè defensava que la seva obra era important, “i vaig adjuntar una part important de la traducció que vaig plantejar”, apunta Creus. El traductor es va mostrar emocionat per la bona notícia del premi, ja que una de les coses que el jurat pot tenir en compte és la trajectòria del traductor, “i jo, com a traductor, només tinc un llibre que encara no ha sortit, la meva vida com a traductor encara és limitada”.
De moment, ha traduït una part de la primera de les tres comèdies i l’objectiu és que, com a màxim d’aquí a dos anys, ja estiguin acabades. De fet, l’import del premi està pensat “a raó de 1.000 euros per mes perquè puguis acabar la traducció”.
Les tres comèdies seleccionades són de la producció mitjana d’Aristòfanes, són de la mateixa època, van seguides en el temps respecte les que s’han conservat, totes tres passen al cel i n’hi ha dues, a més, que tracten temes molt semblants. “He triat aquest títol, comèdies alades, perquè el mot “alades” es fa servir molt en la poesia homèrica per parlar de paraules líriques”.
Una de les característiques destacables de la traducció que ha fet Eloi Creus és que és en vers. Això afegeix caràcter líric al text. “No se sap ben bé per què, en català, Aristòfanes sempre s’ha traduït en prosa, donant més pes al caràcter humorístic que al poètic”. Creus afegeix que, traduint el text en vers, es pot fer una balança més equilibrada de les dues coses, tant de l’aspecte poètic com del còmic. El caràcter humorístic d’Aristòfanes s’explica per jocs de paraules que, “traduïts literalment, no funcionen, i per trobar una broma m’hi passo setmanes”. L’altre component dificultós és la poètica i la mètrica, perquè la traducció és rítmica, és a dir, intenta imitar el ritme grec. “He de traduir 4.635 versos o sigui que hi tinc una feinada!”. Segons Creus, traduir Aristòfanes és molt complicat, precisament, per aquest component humorístic i poètic.
Aristòfanes, tot i que és un autor clàssic, es força entenedor per al lector contemporani perquè és un autor còmic. “A més, és molt global en els temes, parla de la pau, etc”. Segurament, avui no entendrem de la mateixa manera els conceptes i raons que explicava Aristòfanes però “és que podem entendre els clàssics com ens doni la gana, no amb el mateix sentit que veien ells”.
Les tres comèdies alades
La pau explica el viatge d’un personatge molt fart de la guerra que se’n va al cel a lloms d’un escarabat gegant per a rescatar la deessa Pau. L’allibera perquè torni la pau a la terra.
Els ocells “és la comèdia més lírica de les tres”, diu Creus. Explica la història de dos atenesos que, farts de la seva ciutat perquè la consideren corrupte, fugen d’Atenes i se’n van a buscar els ocells. Els demanen convertir-se també ells en ocells per governar el món. Diuen que els ocells ja existien abans que els homes. Hauran de construir una ciutat entre els núvols per esdevenir deus dels homes, substituint els deus olímpics, considerats injustos perquè han fet mal als humans. Els dos homes, convertits en ocells, esdevenen els nous deus i instauren un ordre diví.
Els núvols també és un comèdia força coneguda. “És un retrat molt mordaç de la figura de Sòcrates, el mestre de Plató”. Explica com un pagès ignorant que està molt endeutat se’n va al lloc on Sòcrates ensenyava per intentar aprendre la seva capacitat discursiva i convèncer, així, els seus deutors que li perdonin el deute.
