19  Joan Mundet_617x412
Robert Louis Stevenson i la burra Modestina en una de les il·lustracions de Joan Mundet.  || J. MUNDET
23/04/2019 Cultura
El Robert Louis Stevenson viatger, traduït al català

Els castellarencs Joan Vilardebò, Joan Sellent i Joan Mundet han participat activament en el llibre que edita Tushita Edicions

Marina Antúnez

Els castellarencs Joan Vilardebò (responsable de l’entitat Viatges i Més, lleure solidari), Joan Sellent (traductor) i Joan Mundet (il·lustrador) han col·laborat en una novetat editorial de Tushita Edicions, Viatges amb una burra per les Cévennes, de Robert Louis Stevenson. Mundet, dibuixant; Sellent, fent el pròleg i la revisió de la traducció, i Vilardebò, fent la guia pràctica del viatge. L’obra, original de l’any 1879, ha estat traduïda per la sabadellenca Anna Brichs, filòloga i traductora de l’Escola de Traductors de Catalunya. Enric Soler, responsable de Tushita Edicions (de Sant Celoni) es va interessar per la publicació de la traducció d’aquesta obra d’Stevenson des del primer moment. “Amb ell ja havíem publicat el llibre ‘Ebre Viu”, al voltant del viatge de Josep Maria Espinàs”. L’Ajuntament de Castellar ha cofinançat l’obra. Els dos llibres fins ara publicats  s’inclouen a la col·lecció ‘Viatges personals’ i “són un intent de buscar uns relats de viatge que no són ni novel·la ni ficció i que transcendeixen una guia de viatge i les simples descripcions”.

 

El projecte de traduir al català l’obra d’Stevenson neix “del meu enamorament per la regió de les Cévennes”, diu Joan Vilardebò, un massís semblant al nostre Montseny, de no gaire altura, que se situa entre Clermont-Ferrand i Montpeller. “És un lloc estratègic i molt interessant perquè allà hi conflueixen tres climes: l’atlàntic occidental, el siberià i el mediterrani”, comenta Vilardebò.

 

Això el fa un massís amb vegetació i fauna molt diversa, que destaca per l’aïllament i la diversitat geològica, i és bàsicament calcari i volcànic. “És un terreny molt trencat, difícil per passejar-hi, amb poques extensions agrícoles”, afegeix Vilardebò.  La regió es manté tal i com Stevenson la va veure, pràcticament. No és una regió turística. “La novel·la es pot llegir independentment que s’hi vulgui anar o no, però si es vol fer el recorregut, s’inclou una guia de viatge per recórrer amb vehicle el trajecte”. També hi ha una cartografia mínima, adreces útils. Stevenson va fer el recorregut a peu en 12 dies, fent poc menys de 30 quilòmetres al dia. Va anar a parar a aquesta part de França per una qüestió d’enamorament. “Volia estar amb una dona americana, casada i amb quatre fills, i havien quedat de trobar-se a França després que aquesta es divorciés”, explica Vilardebò. Stevenson, frustrat i sol, se’n va a un dels llocs més perduts de França, on hi arribava el tren.

 

Va començar el seu viatge, a peu i acompanyat d’una burra que es deia Modestine, des de Monastier. Stevenson tenia un interès afegit, “i era que la zona de Cévennes havia estat, dos segles abans, escenari de protestants, i ell tenia interès per conèixer com vivien”.

 

Viatges amb una burra per les Cévennes és un llibre de viatges (en plural), “és un viatge cap a ell mateix, una descoberta de persones i territori, envoltat de natura, en companyia d’un animal pel qui agafa efecte”, continua Vilardebò. L’autor escocès era, malgrat la seva salut, un cul inquiet, un viatger que va estar als Estats Units, a Anglaterra, als mars del sud, a França... Tot i que va morir jove va viatjar molt. El llibre no havia estat traduït fins ara al català perquè es considerava una obra menor. A Catalunya, Stevenson es pensa com un escriptor d’obra juvenil, autor de l’Illa del tresor i Dr. Jekyll i Mr. Hyde, “i la resta, costa de trobar”.

 

La col·laboració de Joan Mundet i Joan Sellent al llibre va sorgir d’una forma natural, perquè tots tres són amics d’infantesa. “A més, quan es van fer els bucs de llibres, Mundet i Sellent van treballar, en els seus àmbits, amb l’obra d’Stevenson”. Tenint de marc aquest interès comú en R.L. Stevenson, la col·laboració va sorgir d’una forma natural.

 

Ara, volen anar més enllà i han engegat un projecte per constituir un grup d’Amics d’Stevenson a Catalunya. Es volen afegir a la Xarxa Europea d’Amics d’Stevenson, reconeguda pel Consell Europeu  de Cultura.”El camí d’Stevenson, ja senyalitzat, és el GR70”.

 

Els beneficis dels llibres de la col·lecció ‘Viatges personals’ impulsats per Viatges i Més es destinen a causes solidàries. “Treballem amb Suport Castellar, també amb una altra entitat del Bages que treballa amb malalts mentals a l’Àfrica, amb gent d’allà”, explica Vilardebò. també treballen amb la Fundació Quetzal, de Sabadell, que fa projectes amb Nicaragua i Guatemala, Somàlia i Etiòpia. “Bàsicament, treballen amb la tragèdia de la malnutrició, tenen menjadors allà”.

Comparteix
M'agrada
Comentaris