“El confinament m’ha ajudat a centrar-me i a ordenar les idees”

-Què feies, artísticament parlant, abans que es declarés l’estat d’emergència sanitària?
Just abans del confinament, un dels projectes que tenia en marxa era pintar cossos. Això, amb el distanciament social que hem de complir, ara és impensable. Vaig aparcar aquest projecte i vaig donar ales a un altre projecte que tinc en marxa, que és pintar sobre tela: samarretes, bosses i dessuadores. Per sort, tenia molt material a casa i ho podia fer perfectament. Vaig seguir fent encàrrecs i coses que em sortien de dins però es quedaven a casa, no les podia enviar. Ara, amb la desescalada, els he començat a enviar.

-Com va canviar la teva perspectiva, amb el confinament?
El confinament dona molt per pensar. Em vaig asseure i vaig reflexionar sobre si jo estava fent el que jo volia o no. Tinc moltes idees, però barrejades. Vaig intentar centrar-me i ordenar una mica aquestes idees.

-Com vas materialitzar el que et passava pel cap durant el confinament?
Vaig obrir un document i vaig escriure un projecte a veure quins són els meus objectius i valors, i centrar-me en això. Em sentia una mica perduda, i el confinament m’ha ajudat a centrar-me i a ordenar les meves idees, i saber el què vull. Feia coses molt variades, ara un retrat, ara pinto una samarreta, i molts cops, guiada pels encàrrecs. I entre elles no tenien un fil conductor. Anàvem una mica accelerats i jo no em sentia del tot còmode.

-A què et dediques?
Sóc il·lustradora. Faig moltes bosses de tela, això sí. Anem tan ràpid en el dia a dia, que tenia moltes idees al cap però no n’acabava desenvolupant cap perquè anava amunt i avall tot el dia. El confinament m’ha donat temps per experimentar.

-I què has descobert?
He experimentat tenint amb coses naturals, com la pell de l’alvocat, el pinyol, he investigat sobre aquest tema, provant coses. El projecte encara és molt embrionari, o sigui que estaria encantada amb un segon confinament! [riu]. M’ha ajudat a ordenar-me tant professionalment com personal. Em vaig apuntar a un curs online sobre això, on ensenyaven com tenyir, quins pigments hi ha, com els pots utilitzar i com aconseguir-los. Bàsicament, per fer servir coses més sostenibles, sense químics.

-Però ara fas més pintura que il·lustració?
Ho combino. També he volgut endinsar-me a la pintura, a més de la il·lustració. Tenyeixo la tela sobre la que pinto, que normalment és blanca o de color cru, i il·lustro a sobre, fent dissenys personalitzats perquè m’intento apropar a la persona a través dels seus gustos. I que totes les bosses siguin úniques.

-Tindrà algun resultat, això que estàs fent?
De moment, tot està difícil. De fet, l’exposició ‘Nadryv’ que havíem inaugurat al març va estar exposada només tres dies i es va tancar. Entre les noies que vam organitzar l’exposició hem seguit tenint contacte. Totes nosaltres hem trobat més temps per provar coses noves i seguir explorant camins artístics.

-Has pogut seguir treballant?
No, perquè jo treballava en un casal d’avis fent classes de dibuix però m’ha quedat aturat. He seguit amb l’institut i fent els encàrrecs que m’arribaven. Durant uns mesos, abans del confinament, havia estat fent de monitora a la ludoteca municipal. I ara, amb el confinament, des de casa vaig fer un vídeo on ensenyava a fer pintures amb productes casolans. També vaig fer uns dibuixos perquè els infants els poguessin pintar i que estan penjats a la web de la ludoteca.

-La teva obra expressa el que has sentit durant la pandèmia?
A mi em costa molt expressar el que sento, dibuixant. Però sí que és veritat que ho expresso escrivint. És el que he fet. El que està passant ens toca de prop i emocionalment molt. Els artistes, habitualment, traiem enfora les nostres emocions però aquesta és una part que m’he guardat cap a mi. Amb la desescalada és veritat que hi ha més moviment. I jo ara surto a caminar al matí, més que abans i tot. Estic bé.