La UAB, amb el castellarenc Oriol Vicente a l'equip, aplica impressores i escàners 3D en l’àmbit de les humanitats
El castellarenc Oriol Vicente, a través del Vicerectorat de recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha digitalitzat i reproduït amb impressores 3D unes peces úniques que expliquen el comerç al mediterrani occidental a l’antiguitat. “És un projecte europeu on hi participen tres museus”, diu Vicente: El Museu Arqueològic d’Eivissa, el Museu Arqueològic d’Empúries i el Museu d’Ensérune, a França. “S’han posat d’acord per fer aquest projecte, en el qual la UAB hi participa”, afegeix Vicente.
El projecte que s’ha muntat és un laboratori obert d’innovació en humanitats digitals. Es va engegar fa tres anys al voltant de les humanitats digitals, “que utilitzen el món digital per desenvolupar les seves feines, tan a nivell de recerca de gestió, docència i difusió”. Es van comprar dos escàners 3D que fan fotografies i punts de núvol per situar i els objectes a l’espai, “agafen la forma i el volum i també els posa textura”, diu Vicente. Així, es poden aconseguir imatges de qualsevol cosa, des d’una cullera fins a un temple, les virtualitza perquè es puguin veure i estudiar des de qualsevol punt del món. “Democratitza l’accés a aquell objecte, democratitza la cultura”.
En concret, a Eivissa, el projecte europeu en el que Vicente i el seu equip de la UAB treballen és fent la digitalització de les millors peces de fenicis i grecs, i la reproducció d’aquestes peces, utilitzant impressores 3D. “Fins ara, per a reproduir les peces s’havia de fer un motlle, i és clar, tenir a mà la peça original”, aclareix Vicente.
La digitalització serveix per a la conservació, i s’aconsegueix una còpia gairebé exacta de l’objecte. “Si es degrada l’original, en podries reproduir un altre d’igual”. Amb la impressora s’aconsegueix la peça gairebé igual, de manera que “tenim unes eines que ens permeten gaudir de les obres d’art des de casa”.
Des de la universitat, comenta Vicente, s’està fent aquesta feina de conservació, difusió i estudi, que permet, alhora, generar noves narratives. “Amb la realitat virtual, la realitat augmentada, pots explicar l’obra d’art de maneres molt diferents, donar un altra visió”. En aquest sentit, la peça es pot percebre a través del so, del vídeo i de la imatge, immersius.
Tanit o no
La Tanit és una peça que, a Eivissa, és una icona del seu patrimoni. Era una deessa fenícia, i després púnica, que a l’illa va tenir molta acceptació. Ara, l’equip de la UAB ha digitalitzat una peça trobada a principis del segle XX que es va dir que era una Tanit. Però, investigant, es va veure que s’havia fet en un taller de Sicília, “i allà no hi havia fenicis sinó grecs”. Per tant, no pot ser una Tanit, sinó que “deu ser una deméter”. En tot cas, és un bust d’argila excepcional que encara conserva part de la pintura. “El treball dels cabells és minuciós”. Ha estat digitalitzada.
Peça en procés de digitalització. Es creia que era una Tanit però segurament és una demeter. || CEDIDA
