L’actriu Montse Germán, el traductor Joan Sellent i la presidenta de l’ETC Montse Gatell posen en valor la rellevància d’aquesta gran actriu
Dimarts va morir Montserrat Carulla Ventura, la gran actriu catalana que, amb 90 anys, enrere deixa una dilatada carrera dalt dels escenaris i davant de les càmeres del cinema i de la televisió.
Nascuda el 19 de setembre de 1930, Carulla ha estat un referent per a l’escena catalana que, sense dubte, perd una de les seves actrius més emblemàtiques. Va actuar en més de 100 papers i havia fet cine i treballat a la ràdio, però no va ser fins gairebé als quaranta anys, amb els seus quatre fills ja grans i divorciada, que es va poder dedicar plenament al seu ofici.
El traductor castellarenc Joan Sellent apunta que, tot i que no la va conèixer personalment, “recordo que ella ja feia coses en català en èpoques en què era encara molt minoritari". Segons apunta Sellent, "Carulla era potser l'última supervivent d'un teatre català anterior al teatre independent dels anys 70". Era un teatre català comercial de qualitat en uns temps difícils per a la cultura catalana (anys 50 i 60), afincat al teatre Romea de Barcelona. Va actuar en un parell d'obres de Josep Maria de Sagarra encara en vida de l'autor. Va formar companyia amb Josep Ignasi Abadal, companyia que va arribar a adquirir una gran popularitat i en la qual es va iniciar una jove Rosa M Sardà, que va compartir cartell amb una altra gran actriu també desapareguda fa poc, Carme Contreras. "Montserrat Carulla, una gran professional "tot terreny", que va tocar tots els gèneres i va estar al peu del canó fins fa molt pocs anys", afegeix el traductor.
L’actriu castellarenca Montse Germán afirma que “ha estat mare de moltes actrius i era una dona molt entranyable i propera, i una actriu extraordinària, hem perdut una gran actriu”. Afegeix que “gràcies a aquestes grans actrius el teatre català és el que és, sòlid i d’una gran qualitat”. De les actrius que han passat pels escenaris, Carulla ha estat un referent per a moltes.
La presidenta de l’Esbart Teatral de Castellar i filòloga Montse Gatell també manifesta el seu condol i diu que “la Montserrat havia fet molta televisió, molt cinema, però nosaltres posem de relleu la seva tasca com actriu de teatre”. Carulla va començar molt jove, a fer teatre amateur, “el tipus de teatre no professional que també fem actors i actrius i directors i directores de l’Esbart”, segueix Gatell.
En nom de l’ETC, s’ha volgut posar de relleu una trajectòria llarga i molt rica d’una dona que no es va arronsar davant dels grans reptes, que va portar a escena molts personatges diferents, de molts registres i de moltes obres capdavanteres de la dramatúrgia catalana i universal. Per exemple, ‘Mort de dama’, ‘Hamlet’, ‘La filla del mar’, ‘Primera història d’Ester’, i ‘Iaia’, l’última que va fer, l’any 2016, una obra escrita i dirigida pel seu fill i interpretada pel seu net.
Dalt dels escenaris, “com vam poder veure aquí a Castellar mateix” – apunta Gatell -, a banda d’interpretar personatges i elaborar uns missatges determinats pel públic “havia sabut donar lliçons de teatre, de professionalitat i de compromís amb la seva professió i el seu país”.
Havia estat vinculada d’una manera molt clara al moviment independentista i també havia entrat a casa nostra a través de les sèries de TV3.
Amb la seva filla Vicky Peña va fer també tàndem sobre els escenaris en obres com ‘La reina de la bellesa de Leenane’. Però, el salt a l'èxit entre el gran públic va arribar per les seves incomptables aparicions en sèries de TV3 com ‘Oh! Europa’, ‘Secrets de família’ o ‘La Riera’.
Creu de Sant Jordi i Medalla d'Or de la Generalitat, entre altres guardons
Carulla va ser premiada, l’any 1992, amb el Premi Margarida Xirgu. Al cap de 3 anys, amb la Creu de Sant Jordi. El 1999 rebia la Medalla d'Or al mèrit artístic. L’any 2001 va ser premiada com a millor actriu de repartiment en els Premis Max, el 2008 se li va atorgar la Medalla D'or de la Generalitat de Catalunya, i el 2013, el Gaudí d'Honor.
