L’ermita acollirà un concert que reivindica el món rural i la comunitat
Fem Goig actua el dissabte 23 de maig a les 19 h a l’ermita de les Arenes amb Goig, un cant a la pluja i al món rural, un espectacle que recupera els goigs tradicionals i els porta al present a través d’una proposta escènica contemporània que combina veu, percussió i electrònica.
“Ens fa molta il·lusió venir a l’ermita de les Arenes perquè aquest projecte acostumem a fer-lo en ermites i últimament havíem actuat en places o claustres. Tornar ara a una ermita és molt especial”, diu Elena Ribera, una de les integrants de la formació, completada amb Ramon Franch i Laia Tatjé.
Ells són de Cardona i, sobretot, recuperen goigs del Solsonès i el Bages. Però l’actuació a Castellar incorporarà els goigs propis del poble: “Recuperarem els goigs de la Mare de Déu de les Arenes, ens agrada molt poder cantar els goigs del lloc on actuem”, afegeix.
El projecte va començar a gestar-se l’any 2022, en plena sequera, en un context marcat pels incendis forestals i la preocupació per la manca d’aigua. “Tot va néixer arran d’una trobada popular a l’ermita del Remei de Cardona, organitzada per veïns per demanar la pluja, on es van llegir textos i es van cantar cançons”, afegeix Ribera. Entre elles hi havia els goigs de la pluja. “Quan vam escoltar aquella melodia vam pensar que allò era molt potent i molt bonic”.
Aquella experiència es va convertir en el punt de partida d’una investigació sobre els goigs, les devocions populars i les formes de vida tradicionals de la Catalunya central. Els membres de Fem Goig van entrevistar persones del territori per recuperar melodies, històries i maneres d’entendre el món que sovint han quedat relegades a l’oblit. “Vam estar parlant amb gent gran i descobrint com es vivia antigament. Tot aquest coneixement ens connecta amb una manera de viure molt vinculada a la terra”.
Entre els testimonis que més la van marcar, Ribera destaca el de Dolors Codina, la dona que va interpretar els goigs de la pluja en aquella primera trobada a Cardona. També el de la seva àvia, que va participar en les entrevistes del procés de documentació. “Quan escoltes aquestes persones parlar del passat és com tornar a tocar de peus a terra, i és que encara que avui visquem molt desconnectats d’aquest món hi ha alguna cosa que ens ressona profundament”.
L’espectacle utilitza la pluja com a metàfora de necessitat i vulnerabilitat davant la natura. “La necessitat de pluja ha estat universal al llarg de la història i continua sent-ho avui. Si no plou, no hi ha blat; si no hi ha blat, no hi ha pa”. El projecte planteja una mirada crítica cap a una societat que, segons la intèrpret, “s’ha allunyat dels ritmes naturals i de la consciència de dependència del territori”.
La proposta artística de Fem Goig parteix sobretot de la veu i la percussió. A partir d’aquí, hi incorporen recursos electrònics que amplien les textures sonores sense perdre l’arrel popular dels cants. “L’electrònica hi entra de manera subtil, però ajuda a fer créixer aquestes melodies i portar-les cap a un llenguatge contemporani”.
Per al grup, aquesta fusió també és una manera de fugir d’una visió folklòrica estàtica de la tradició. “No es tracta només de recuperar melodies antigues, sinó de preguntar-nos què ens diuen avui i què ens continua interpel·lant, fent una revisió a nivell discursiu”.
La reflexió sobre el món rural ocupa un espai central dins l’espectacle. “El món rural sempre ha existit per al món rural. El problema és que el progrés ens ha portat a mirar-ho tot des de l’òptica urbana, i això ha generat molt desconeixement”.
Segons l’artista, aquesta desconnexió també ha provocat una pèrdua accelerada de memòria col·lectiva. “En molt pocs anys el món ha canviat moltíssim. Hi ha pràctiques i formes de vida que avui semblen gairebé de ficció, quan en realitat eren habituals fa només un segle”. En aquest sentit, destaca que moltes de les històries vinculades a les cures o a la relació amb la natura s’han anat esborrant del relat col·lectiu.
Fem Goig connecta amb públics molt diversos. “Al final, aquests cants formen part d’una tradició compartida arreu del país”.
Més enllà del component musical, Fem Goig reivindica el paper de les ermites i dels goigs com a espais de trobada. “Els goigs ens poden ensenyar a tornar a trobar-nos, a fer comunitat i a frenar una mica”.
