In extremis recull reflexions sobre la mort, la família i el llegat sorgides durant el confinament
El passat 23 d’abril es va presentar In extremis, el nou llibre del castellarenc Joan Pinyot, metge cirurgià pediàtric de trajectòria literària prolífica, que suma ja onze obres publicades. “És el recull d’uns pensaments arran de la pandèmia de la covid del 2020”, diu Pinyot. Amb més de 400 pàgines, l’obra parteix de les reflexions personals que va provocar el confinament i l’impacte emocional de la pandèmia, “en aquell temps en què tot semblava que havia d’acabar molt malament, molts ens vam plantejar moltes coses”, reflexiona l’autor.
El llibre està escrit en primera persona i gira entorn d’un personatge imaginari, un gran propietari rural que, malalt de covid i convençut que morirà, reflexiona sobre la vida, la família, la culpa, la mort i el llegat que deixarà als seus.
L’obra combina passatges filosòfics, diàlegs teatrals i fragments de to poètic. De fet, una part del text ja s’ha adaptat a escena gràcies a la col·laboració amb membres de L’Alcavot, el mateix 23 d’abril. “Ens en va sortir una hora i mitja de teatre maco i divertit”, diu Pinyot, que fins i tot es va estrenar com a actor interpretant el paper de l’autor.
La pandèmia i la por a la mort són el motor inicial del llibre, però l’obra amplia la mirada cap a qüestions socials i humanes. Pinyot hi introdueix reflexions sobre l’ecologia, la immigració, la religió, les relacions familiars i la transformació del món rural.
També hi té un pes destacat la llengua perquè l’autor reivindica un català ric en expressions i vocabulari tradicional, inspirat en el llenguatge que va sentir durant la seva infantesa. Com diu l’autor i metge, “aquestes paraules estan al diccionari i jo les he sentit de la meva orella”.
Amb una llarga trajectòria literària iniciada l’any 1985, Joan Pinyot ha publicat fins ara llibres de poesia, bestiaris, obres satíriques i treballs de recerca històrica local. Tot i això, assegura que In extremis té un significat especial: “Fins i tot havia pensat que això seria una mica el meu testament literari”.
