El Mago Pop, amb diversos castellarencs al seu equip, compra el mític teatre del Paral·lel
L’equip de l’Antonio Díaz, el Mago Pop, ha comprat el Teatre Victòria de Barcelona. A la seva empresa treballen –o hi han treballat puntualment– uns quants castellarencs: Pilar Pérez, mànager de l’Antonio des de ja fa 14 anys; Joan Grané, des d’en fa cinc i ara nou gerent del Teatre Victòria; Carla Graells, mà dreta de mànager i gerent; Jaume Clapers (a l’elenc fins al desembre del 2018), Marc Tresserres (també va ser a l’elenc); Èlia Guàrdia, puntualment, a la part de creació i disseny; Dani Ras, a la part d’il·lustracions; Roc Camps, a la part de construcció de màgies; Dídac Prat, que s’incorpora a l’equip tècnic, “i Dani Coma, com a mà dreta del director de l’espectacle, el Mag Lari”, diu el Joan, el gerent.
“La il·lusió de l’Antonio era, des de fa molt temps, tenir un teatre propi, per això vam decidir tenir una casa on viure i no anar sempre de teatre en teatre”, segons Grané. Fins ara, el teatre era propietat de 3xTr3s (Dagoll Dagom, Tricicle i Anexa). “Feia temps que es plantejaven vendre però ho volien cedir a algú de l’ofici”, afegeix el Joan. L’equip d’Antonio Díaz va ser al lloc adequat en el moment oportú. “Encara no sabíem que volien vendre, ens vam trobar i vam arribar a un acord”. Acompanyant el moment, hi ha hagut una sèrie de casualitats relacionades amb el número 33: “Ells feia 33 anys que eren al teatre, la seva mitjana d’edat era de 33, es diuen 3xTr3s i l’Antonio té 33 anys”, comenta l’ara gerent del teatre.
L’equip que agafa les regnes del Victòria és jove i arriba amb molta il·lusió. “El nostre objectiu és ser el ‘Rey León’ de Barcelona, igual que fa 8 anys el muntatge va revolucionar Madrid”, afirma Grané. En aquest sentit, diu que es traslladen a Barcelona “per canviar les coses, per fer la revolució en el terreny teatral”. Actualment, davant del Teatre Victòria hi ha el Teatre Arnau, tancat, i davant, l’Apol·lo, també tancat recentment.
La proposta que porta l’equip d’Antonio Díaz es va estrenar a Madrid l’any 2017 i ha funcionat excel·lentment. Nada es imposible és, en aquests moments, el millor espectacle de màgia a nivell europeu. A taquilla, a la primera temporada es van fer més de 350 funcions amb el 95% d’assistència i, a la segona –que s’acaba el 7 de juliol– prop de 400 i ja porten el 96,4% d’assistència. Al Teatre Victòria estrenem el 18 de setembre. “La gent ens pregunta per què marxem. Per la il·lusió de tenir el propi teatre”, conclou el Joan. Ell s’ocuparà de la gerència de les dues branques que tindrà l’empresa: la gerència del teatre i la producció executiva del teatre. “Així doncs, la Pilar és la mà dreta d’Antonio Díaz, i jo, la seva mà esquerra”. La gerència serà la gran preocupació i ocupació del Joan, que serà la mà executora de les idees de l’Antonio, per fer-les realitat.
El teatre se seguirà dient Victòria i tindrà una programació pluridisciplinar, és a dir, no es convertirà en un teatre de màgia. “De fet, de moment, l’únic espectacle de màgia és el nostre”. Es buscaran coses de qualitat: musicals de primer nivell, concerts i, fins i tot, espectacles familiars que es puguin combinar amb els horaris de funció del Mago Pop. L’equip de Díaz farà, com a mínim, set funcions a la setmana, de dimecres a diumenge. “Per tant, no tots els espectacles s’hi podran encaixar, ja sigui per horaris o per característiques tècniques”. Nada es imposible és tècnicament molt complex, ”i per això no podrà fer gira a altres teatres”, diu el Joan.
