L’autor castellarenc publica la tercera novel·la negra; la presenta dijous 20 a La Centraleta
El castellarenc David Triviño va publicar per Sant Jordi la seva tercera novel·la negra, titulada Caníbal, de l’editorial Libros Indie. “És la novel·la més negra de totes les que he fet”, diu l’autor. La presentarà dijous 20, a les 19 hores, a La Centraleta.
Tot i que reconeix que no és una saga ni segueix el fil de les dues anteriors, Matadero i Obsesión, una novela criminal, tenen un estil similar, però els personatges no són els mateixos. “Les diferents històries passen en 3 o 4 dècades diferents, entre l’una i l’altra”.
La novel·la Caníbal se situa als anys 90, a Nova York. Caníbal és el detectiu, policia, “i és caníbal, sí, i amb això no faig un ‘spoiler’ perquè ja es diu a la primera frase del llibre”, apunta Triviño.
Hi ha un altre personatge, un “asesino mitológico”, que és l’assassí que el policia busca, és el crminal. El policia, però, viu immers en un conflicte. “Com pot seguir vivint i ser caníbal si la seva feina com a policia és fer el bé?”. Al llarg de la novel·la s’anirà desenvolupant la història, i el policia tindrà com a objectiu detenir el criminal. de fet, aconsegueix carn humana d’una funerària, per no haver de matar. “Però hi haurà moments en què el posarà molt al límit”.
Triviño interpel·la el lector: Fins a on arribem per fer el bé, qui és el dolent, on és la línia i fins a on arribem com a éssers humans?
L’estructura d’aquesta novel·la negra és clàssica, perquè hi ha un detectiu que investiga un cas, i també hi ha un criminal. Però també planteja aquestes reflexions morals. Al final de la novel·la llegim: “La verdad es que los monstruos no existen, solo estamos nosotros haciendo lo creémos necesario para sobrevivir”. En aquest diàleg final, l’autor aborda la línia moral, en un intent de marcar grisos.
Caníbal està escrit en primera persona. Parla el policia, que no vol matar perquè es convertiria en un assassí. A part del cas, a la trama també hi apareix la premsa. Els anys 90 permeten a Triviño parlar des d’un temps sense mòbils, o de quan aquests eren molt rudimentaris. “Tinc més possibilitats que un criminal faci plans sense haver de contemplar que sigui localitat amb el mòbil, etc”. La tecnologia, en aquest sentit, no li interessa literàriament. Els referents provenen del món fílmic i estan inspirats en pel·lícules com Seven.
