Júlia Barragán i Gerard Portolés ens expliquen el seu dia a dia com a cantants amb The Aguateques i Gran Band, respectivament
La castellarenca Júlia Barragán és una de les cantants del grup The Aguateques. Fundat a Vilanova i la Geltrú, compta amb membres d’aquesta població i també de Barcelona, Girona i, com el cas de la Júlia, de Castellar. En total, són nou artistes. L’oportunitat de formar part de la banda, per a la Júlia, va venir perquè “necessitaven algú que fes una substitució a la cantant, i va funcionar tan bé que al final se m’han quedat”, diu Barragán.
The Aguateques és una banda de versions força peculiar perquè “tenim un estil molt propi, el repertori és molt gran, 2 hores i mitja en què pràcticament cantem 100 cançons”. Passen per gairebé tots els estils: el rock, l’ska, la rumba catalana, moments d’electro latino, sempre amb un estil fresc i amb molta energia. “No parem en cap moment, quasi ni per anar a buscar una cervesa per part del públic”.
Aquesta energia, de fet, és una de les característiques de la banda, i així han pogut repetir a diversos punts de Catalunya. Han viscut un estiu molt intens, “no hem parat, ens hem recorregut tot Catalunya i hem anat fins i tot a les illes, a Castelló i a Saragossa”, deia Barragán.L’estiu és una època ideal per a la música de Festa Major. “Ens assegurem que sueu i que tingueu ganes de seguir”. La majoria són cançons que interpreten són hits que tots coneixem, “però crec que la dificultat en el directe és poder passar per tots els estils i saber-te transformar, aguantar les dues hores i mitja sense parar de cantar i ballar, comunicant-te amb el públic”, reconeix Barragán.
Ella també és actriu i això l’ajuda, a l’hora d’actuar a l’escenari amb The Aguateques. L’altra cantant, la Xènia, també és actriu de musicals “i per això ens entenem tan bé, perquè compartim els mateixos codis, i la formació que tenim ens ajuda a poder estar cantant i ballant i crear-te el personatge en els diferents estils”.
L’estètica del grup segueix la línia de transmetre la idea de festa i platja. “Tots anem amb camises hawaianes, l’escenari està ple de flors, i també tenim el tauró i el flamenc, que ens acompanyen sempre”. També segueix l’estil propi del grup: festa i estil fresc. De fet, tindrem l’oportunitat de gaudir d’un concert de The Aguateques a la Festa Major de Castellar el dia 14 de setembre, a l’Espai Vilabarrakes. “Em fa molta il·lusió perquè barrakes forma part de la meva festa des que era adolescent, podré cantar al meu poble i amb la meva gent”, conclou la castellarenca.
Orquestra de gran format
El castellarenc Gerard Portolés també ha viscut un estiu molt intens com a cantant de l’oquestra Gran Band. “Som una orquestra creada fa 12 anys, tot i que vam tenir mala sort a nivell de ‘management’ i durant 4 o 5 anys la vam parar”. L’any passat van fer un bolo i van decidir tornar-la a engegar, professionalment, amb DBA, “una empresa que porta orquestres grans i bandes de versions com Hotel Cochambre o Sabor, Sabor”. Actualment, són 11 artistes (quatre cantants, baix, guitarra, teclat i percussió, bateria i vents). La majoria són de Sabadell i també hi ha algú de Barcelona i un membre de València. Aquest any, ja han fet unes 25 actuacions a diversos punts de l’Estat: Estadella, Sant Llorenç de Morunys, Sant Llorenç de la Muga, Fonolla, a prop de Sòria, Huerta de Vero, Jaraba, Valls de Torruella, “llocs molt diversos i escampats. Això ha suposat un gran volum de feina, exigent”.
Habitualment, fan concerts llargs. Comencen amb ball de tarda, segueixen després del sopar amb més ball d’aquest estil, i finalitzen amb versions. En total, poden arribar a fer entre 4 hores i mitja o 5 hores. “Som un tipus de format que ho fem tot, cançons conegudes, de Frank Sinatra, però també rock nacional, no som una banda tribut”.
Segons apunta Portolès, formar part d’una orquestra és molt dur “perquè has de fer hores de viatge i dorms poc, i estàs cantant molts estils i molts registres, no descanses”. Fora de Catalunya, creu que el format d’orquestra té més distinció. “Aquí a Catalunya es porta molt més la banda de versions, tot i que a nosaltres ens funciona”. L’artista afirma que vol seguir a l’orquestra, però no com la seva única feina. “Jo vull ser actor, cantar a l’orquestra també em serveix d’entrenament”, afegeix Portolés.
Gerard Portolés, durant un concert amb la Gran Band. || CEDIDA
