'Adeu, Jane!' va posar el cos al centre del debat

La Sala de Petit Format de l’Ateneu va acollir dissabte, en dues sessions, l’obra Adeu, Jane!, una proposta de la temporada estable que aborda l’acceptació del propi cos, la pressió estètica i la mirada dels altres a partir d’una experiència personal de la seva autora, directora i actriu, Clara Moraleda.

El muntatge planteja una qüestió que va més enllà de la malaltia i de l’extirpació d’un pit, reflexiona en com ens relacionem amb el nostre cos i fins a quin punt això condiciona la manera com ens veiem i creiem que ens veuen els altres. La història és un viatge íntim que posa el focus en una part del cos especialment carregada de significats estètics i sexuals, sobretot en una edat en què l’acceptació dels altres sovint pesa molt.

La proposta té la virtut de posar sobre la taula una experiència en què moltes dones es poden reconèixer, hagin passat o no per una malaltia al pit. La pressió per encaixar en uns cànons físics, la por de deixar de sentir-se desitjable i la dificultat de reconciliar-se amb una imatge corporal que canvia són qüestions que el relat d’aquesta obra aborda i que interpel·len el públic, més enllà de la situació concreta de la protagonista.

Moraleda construeix un text clar i amb moments d’humor que alleugereixen el pes emocional de la història. La interpretació de les tres actrius és un dels punts forts del muntatge. La mateixa Moraleda, Joana Rosselló i Mariona Mas formen un bon tàndem, amb versatilitat, naturalitat escènica i unes veus que brillen especialment en algun moment cantat.

En alguns moments, però, aquesta claredat narrativa acaba jugant en contra de l’obra perquè tot està tan ben explicat que la història avança sense gaire sorpreses. El discurs deixa poc marge perquè l’espectador completi els buits, perquè interpreti personalment la hitòria o arribi a conclusions pròpies. L’obra s’acosta més al documental d’una experiència que no pas a una ficció teatral que pugui transformar aquesta vivència mitjançant el joc escènic, el simbolisme o la metàfora.

És precisament aquí on es troba a faltar una mica més d’ambigüitat, de frescor i d’espontaneïtat. Potser un ús més suggeridor dels recursos teatrals hauria permès anar més enllà de la història que s’explica i trobar noves maneres d’interpel·lar el públic.

En canvi, funciona especialment bé la proposta de posar nom als pits, com fa la protagonista de l’obra (la Mariona) i convidar els espectadors a fer el mateix, si ho volen, en la seva pròpia realitat. És un gest senzill que contribueix a desmitificar una part de l’anatomia.

Al final de la representació de la tarda, Clara Moraleda va compartir amb el públic la seva experiència personal i va explicar com va viure el procés que ha inspirat l’obra. El testimoni va ajudar a entendre l’origen de la peça i la necessitat de convertir aquella vivència en material escènic. A la sessió del vespre, el col·loqui posterior amb Moraleda va ser al costat de la castellarenca Sònia Gatell, qui també ha viscut un procés de malaltia del pit.

Sintetitzant, l’obra Adeu, Jane! posa el focus en una qüestió necessària i ho fa des de la sensibilitat, l’humor i la voluntat de generar empatia. Una proposta que convida a revisar els prejudicis sobre el cos i la bellesa i que recorda que, sovint, la mirada més difícil de transformar és la que projectem sobre nosaltres mateixos.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara