La personalitat artística dels Muns

El castellarenc Enric Benavent ha dedicat un any a investigar i documentar l’obra de Manuel Muns i Ferreres i del seu fill, Andreu Muns, una nissaga d’escultors i de figures de pessebre amb una trajectòria destacada en el món pessebrista català. El resultat és el llibre Els Muns. Escultura naturalista al pessebre, editat per Suro i Molsa, que es presentarà el dimecres 28 d’octubre, a les 18.15 h, al Centre d’Artesania de Catalunya, a Barcelona.

El volum combina la recerca biogràfica i artística amb més de 200 fotografies de figures dels dos escultors. Per documentar-les, Benavent ha visitat més de 30 col·leccions repartides per Catalunya, a més de desplaçar-se a Mallorca i Madrid per fotografiar peces que formen part de fons particulars. El treball també ha comptat amb la col·laboració de diverses persones, entre col·leccionistes, entrevistats, persones que li han facilitat informació, fotògrafs i dissenyadors. “He estat parlant amb tota la gent que els coneixia per intentar reconstruir una mica la seva biografia, la seva trajectòria artística, i després m’he dedicat a fotografiar figures”, diu Benavent, que ha liderat el projecte.

L’objectiu del llibre és donar a conèixer una família d’artistes que, malgrat la seva importància en el pessebrisme català, és poc coneguda a Castellar del Vallès. “És una família d’escultors de figures de pessebre que a Castellar coneixem poc, però en altres indrets de Catalunya hi ha molta devoció per aquests escultors”, apunta.

El llibre se centra especialment en Manuel Muns i Ferreres (Barcelona, 1903-1995), que es va formar artísticament a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i va treballar com a aprenent de l’escultor Martí Castells entre el 1917 i el 1926. Després d’uns primers anys dedicats a elaborar figures pròpies, el 1937 es va establir pel seu compte a Barcelona i, amb el temps, va esdevenir un nom reconegut entre els pessebristes.

“En Manel Muns va ser un escultor que es va formar de ben jove, bàsicament com a escultor, no de pessebres inicialment. Treballava en un taller que feia imatges religioses”, afegeix Benavent. Després de la Guerra Civil, va començar a dedicar-se a les figures de pessebre, primer amb peces fetes per encàrrec i, després, amb una producció més àmplia.

Durant els anys cinquanta, Muns va viure una etapa especialment prolífica. Les seves figures van tenir una gran acceptació entre els pessebristes, que valoraven tant la qualitat artística com la possibilitat de personalitzar els encàrrecs. “Ell tenia uns motlles que feia servir de base, però les figures mai no sortien del motlle directament, sinó que sempre les retocava”. Aquesta manera de treballar permetia adaptar les figures a les necessitats de cada muntatge.

Muns tenia una gran habilitat per reproduir escenes a partir d’imatges. “Era molt bon copiador. Li portaves una làmina d’alguna escena de la infància de Jesús, o fins i tot de la Passió, perquè als anys cinquanta es feien calvaris també, a part de pessebres, i et reproduïa les figures pràcticament calcades”.

Manuel Muns es va especialitzar sobretot en figures de tipologia hebraica, mentre que el seu fill, Andreu Muns (1939-2004), va treballar preferentment les figures de caràcter popular català. Tots dos van compartir taller durant molts anys i van contribuir a donar continuïtat a la nissaga. Amb la mort de l’Andreu el 2004, es va tancar aquesta trajectòria familiar d’escultors pessebristes.

El llibre es podrà adquirir en línia a través del web de l’editorial, suroimolsa.com, i també es preveu que pugui arribar a altres punts de venda vinculats a les entitats que han col·laborat en el projecte.

El projecte del llibre tindrà continuïtat amb una sèrie d’exposicions que es faran properament arreu del territori: Els Muns per Catalunya, que permetrà descobrir peces dels dos escultors en més de 20 seus repartides pel territori. D’aquesta manera, diferents municipis podran mostrar peces que formen part dels seus fons particulars, sense haver de concentrar-les totes en una única exposició.

A Castellar del Vallès, on el fons del Grup Pessebrista no conserva cap figura dels Muns, la mostra es podrà veure al primer pis i serà possible “gràcies a la generositat de diversos particulars que han acceptat cedir-ne algunes peces”. Acollirà una selecció d’entre 50 i 60 figures. La selecció permetrà conèixer la manera de treballar dels dos escultors i descobrir figures que, malgrat la seva qualitat, sovint resten en col·leccions privades.

El Grup Pessebrista de Castellar també ha impulsat un intercanvi amb una entitat pessebrista de Bolonya, a Itàlia, que permetrà exposar entre vuit i deu pessebres italians a l’exposició pessebrista d’enguany. El Grup Pessebrista de Castellar també enviarà una desena de pessebres a Itàlia. Els pessebres s’exposaran a les respectives seus i, un cop acabada la temporada, es retornaran als seus llocs d’origen.

Per als pessebristes, el valor de la proposta rau en la possibilitat de conèixer altres maneres de construir i representar els pessebres. “Els pessebres que fan a Bolonya no són exactament com els diorames que fem nosaltres. És una altra manera de fer i això enriqueix com a grup”.

L’intercanvi també servirà per reforçar els vincles amb una tradició molt arrelada a Itàlia, especialment al sud del país, on els pessebres napolitans van assolir una gran popularitat al segle XVIII.

Afegeix L'Actual com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara