2022: un any ple de commemoracions

Aquest 2022 va farcit d’efemèrides. Entre elles, la celebració d’aniversaris de personatges històrics que han tingut certa importància per a la història de la cultura del nostre país. Avui en repassem alguns.

Per exemple, enguany es commemoren els 100 anys del naixement del poeta, crític, traductor i lingüista Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d’abril de 1972) Va ser el primer poeta de la literatura de postguerra i el que segurament més va influir en els joves poetes posteriors. La seva obra més important és Les dones i els dies (1968). També va escriure la novel·la Un cuerpo, o dos (1987).

També es commemora el centenari del periodista, gastrònom i escriptor Nèstor Luján Fernández (Mataró, 1 de març del 1922 - Barcelona, 22 de desembre del 1995).  Va escriure en català i castellà, obres com La Rambla fa baixada (1994) o Los espejos paralelos (1991). A més, va rebre el Premio Nacional de Gastronomía el 1974 i va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi i amb el grau d’oficial de l’Ordre des Arts et des Lettres de França. L’any 1997 es va convocar per primera vegada el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica en honor seu.

El fotògraf Francesc Català Roca (Valls, Alt Camp, 19 de març del 1922 - Barcelona, 5 de març del 1998) va treballar per a les publicacions Revista, Destino, Gaceta Ilustrada i La Vanguardia. També va fer fotografies per il·lustrar cartells de cinema i va fer diverses exposicions. Va rebre diversos reconeixements, entre ells, el Premi Ciutat de Barcelona el 1951 i el 1952, els premis nacionals de les arts plàstiques del Ministeri de Cultura el 1983 i de la Generalitat de Catalunya el 1991, la Creu de Sant Jordi el 1992 i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic el 1993.

Maria Matilde Almendros i Carcasona (Manresa, Bages, 10 d’octubre del 1922 - Barcelona, 14 de setembre del 1995) va ser actriu i locutora de ràdio. L’any 1940 va fer la primera aparició radiofònica a EAJ 51 Ràdio Club Manresa i va debutar com a primera actriu del Teatre Apolo. També va fer incursions al cinema.

I ens queda a la memòria col·lectiva l’assagista i escriptor Joan Fuster (Sueca,  23 de novembre del 1922 - Sueca, 21 de juny del 1992). Fuster va ser l’assagista valencià més important de les generacions d’intel·lectuals sorgides després de la guerra civil espanyola, amb una força que va més enllà de l’àmbit literari i es va projectar sobre la vida cultural i cívica dels territoris catalanoparlants. El seu assaig històric Nosaltres, els valencians va tenir una gran influència. La seva tasca investigadora i editorial abraça diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi la lingüística, la història, la filosofia i el turisme. És considerat com un dels assagistes en català més importants del segle XX.

L’escriptor, metge i polític català Joan Colomines i Puig  (Barcelona, 2 de desembre del 1922 - 22 de febrer del 2011) és un clar exemple de l’anomenada literatura compromesa dels anys 1960 i 1970 a Catalunya. La seva aportació s’ha d’entendre des de la lògica combativa de la lluita política i social, que va manifestar com a creador, crític, activista i polític.

I aquest any també fa 100 anys del naixement del dramaturg Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre del 1872 - 21 de desembre del 1943). Ell també va ser escenògraf, empresari teatral, impulsor i director de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema a casa nostra. Va fundar el Teatre Íntim.

125 anys

Aquest 2022 farà 125 anys del naixement de l’escriptor Llorenç Villalonga (Palma, 1 de març del 1897 - 28 de gener del 1980), de l’escriptor i periodista Josep Pla (Palafrugell, 8 de març del 1897 – Llofriu, 23 d’abril del 1981), del crític d’art Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 9 d’octubre del 1897 – Barcelona, 9 de desembre del 1980) i de la soprano Conxita Badia i Millàs (Barcelona, 14 de novembre del 1897 - 2 de maig del 1975).

Literatura universal

Es commemoren 400 anys de l’immortal Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673) i és per això que en diverses localitats es recupera la seva obra. A Castellar del Vallès, per exemple, es podrà veure Les dones sàvies amb de Ricard Farré i Enric Cambray, el 22 de gener, a l'Auditori Municipal.