Felicitem-nos col·lectivament pel Pacte pel Referèndum

Us proposo avui un article despullat de tàctiques, estratègies i càlculs de cap mena. I quan aquestes reflexions les fa un polític (i que lluny estic de considerar-me polític!!) es diu que són políticament incorrectes. Una expressió equivocada ja que no pot ser mai errònia una reflexió formulada des de la sinceritat i la convicció.
El passat dimarts és va portar al Ple una moció presentada conjuntament per ERC, Decidim i PDeCAT. La moció era Suport al Pacte Nacional pel Referèndum. La facilitat en que els tres partits ens posem d'acord en la majoria de temes nacionals contrasta amb les dificultats de l'equip de govern en posicionar-se en aquest àmbit.
Cal, doncs, precisar que les reflexions que segueixen no tenen res a veure amb el debat sobre si és millor o no la independència. Tenen a veure amb si ens volem atorgar o no l'eina més poderosa, justa, oberta, participativa i democràtica amb la que s'han dotat les societats modernes per prendre decisions col·lectives d'acord amb la voluntat manifesta de la ciutadania. És aquí on el PSC a nivell nacional es posiciona obertament en contra i aboca a les agrupacions locals a un conflicte amb la ciutadania.
Al meu entendre l'origen del problema cal situar-lo més en els posicionaments impopulars que fa la Comissió Executiva i el Consell Nacional del PSC que no pas en el PSC locals. Per alguna raó que se m'escapa, el Consell Nacional ha prioritzat les relacions i els compromisos amb el PSOE abans que amb la ciutadania de Catalunya. No és pot entendre que un partit que aspira a governar prengui decisions en contra de la voluntat majoritària dels ciutadans de Catalunya. El posicionament nacional contundent del PSC xoca clarament amb les agrupacions territorials que mantenen la proximitat amb la ciutadania. Aquest conflicte acaba resultant enormement incòmode per les agrupacions locals al situar-los entre l'obediència al partit o la complicitat amb la ciutadania.
Encara que sembli una paradoxa irresoluble, la ciutadania demana als PSC locals un doble esforç: primer aquell que els exigeix implicació en l'oportunitat històrica de decidir en un referèndum i segon aquell que els demana desobediència activa cap a l'aparell del partit insensible amb les demandes de decidir.
La moció va ser aprovada per unanimitat en el Ple. I, es just, que tots valorem el doble esforç que això representa pel PSC local. Tan necessari es practicar la denúncia dels errors de l'equip de govern com convenient no silenciar els encerts.
No obstant, malgrat tot, aquest era l'acord més fàcil. Ens espera encara l'acord més important i transcendent quan sapiguem la data i la pregunta concreta del referèndum.