Xavier López-Atalaya: "Les nostres cèl·lules senten les nostres emocions"

· En els anys que fa que fas de professor, com creus que ha evolucionat l’educació?
Crec que canvien les lleis molt sovint i no acabes de poder valorar bé el resultat. Et van canviant les lleis amb reformes de les reformes. El que s’hauria de vetllar més és per la part emocional dels alumnes. Cada vegada s’hi dona més èmfasi, però costa veure que si un alumne no està bé anímicament després no podrà rendir  a l’àmbit  acadèmic com ho hauria de fer.  A l’escola se li demana molt, però és només una part, però batallem contra una societat i unes famílies amb uns valors que van canviant constantment.

· Com vas començar a interessar-te pels temes d’educació emocional i benestar?
Vaig començar fent el meu  arbre genealògic i a partir d’aquí vaig estudiar com a terapeuta. Vaig veure que tant temes transgeneracionals com la teva línia de vida venen de com has viscut les teves vivències i els xocs que has tingut tant tu com la teva família. Per tant, el tema de les creences que la família t’ha anat inculcant també t’ha acabat definint com ets. Ha estat un procés lent que ha finalitzat amb el postgrau amb el qual he acabat de lligar-ho tot. Les emocions són la base de tot, les tenim des que naixem. Les nostres cèl·lules senten les nostres emocions. De fet, ens comuniquem al començament plorant. La funció de l’emoció és la supervivència. Sort que tenim  l’emoció de la por, perquè si no al minut 1 ens haguessin menjat ja a la prehistòria. Hem de saber gestionar les nostres emocions per relativitzar les coses i que no se’t mengin.

· Tenim el nostre cos en alerta?
Tenim els mecanismes de supervivència: el creixement i la protecció. O creixes i vas regenerant les cèl·lules, o estàs en mode protecció. La gent que té estrès està en alerta, i aleshores les seves cèl·lules no es regeneren igual. Ja pots menjar, però no et fa el mateix servei que si estiguessis en calma. L’estrès fa que tinguis més baixes les defenses i jo intento esbrinar el perquè.

· Ets terapeuta en desprogramació biològica. No espanta una mica aquest títol?
Ja naixem amb programes que per sort tenim. Són programes dels quals no som conscients: menjar, el cor bategant o quan estàs dormint, si estàs somiant, et vas despertant. Tens programes que serveixen per viure i per sobreviure, però d’altres de vegades no són adequats, però inconscientment ja els tens. Pot passar, per exemple, amb temes com que vas tenir de petit un ensurt amb un cotxe i pot passar que de gran encara el tens quan no cal tenir-lo, però el cervell el que fa és que, davant d’una situació similar, ho veu com aquell primer moment. I això s’ha de desprogramar.

· Com s’identifiquen aquests programes que no són adequats?
En principi, els que has de fer és parlar amb la persona, fent-li preguntes i anar veient cap a on pot ser que estigui el nus. S’ha d’anar a buscar l’origen de les emocions perquè aquest origen és el que fa ser conscient i després fer la desprogramació. És com un iceberg, on només veus una part. A sota, diríem que és la part inconscient. Fins que aquesta part  no sura,  vas topant fins que n’ets conscient.

· Aquest procés també comporta un estil de vida diferent?
Sí, perquè moltes vegades hi ha actituds que tens que ja et venen de la família: les creences, vigila amb el que diran... Això de petit t’influencia molt i et limita. Si busques l’origen de les emocions, això ajuda la teva salut tant físicament com mental.

· Posa’m un exemple d’un cas que hagis tractat.
Vaig tenir una pacient que no podia tenir fills i va acabar adoptant. Després, als 34 anys, es va quedar embarassada sense esperar-s’ho. Va venir a la consulta i resulta que buscant en el seu arbre va trobar que la seva besàvia es va morir als 33 en donar a llum a la seva àvia. Per cervell inconscient, i per poder sobreviure, les dones d’aquell clan tenien el mandat inconscient de no tenir fills abans dels 33. Hi ha molts casos de parelles que han adoptat perquè no podien tenir fills i després han acabat tenint-ne de propis. No tot és tan casual, tot és més causal del que ens pensem. Tal com diu Alejandro Jodorowsky: “Tenir un arbre genealògic i no estudiar-lo és com tenir un tresor i no anar a buscar-lo”. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Constància
Un defecte que no pots dominar?
Soc massa perfeccionista
Una persona que admires?
La meva parella
Quin plat t’agrada més?
La paella
Un color
Blau
Un llibre?
‘L’ombra del vent’ de Carlos Ruiz Zafón
Un cantant?
Ed Sheeran
Una sèrie?
‘Downton Abbey’
Un estat anímic?
La serenor
Un viatge?
La Polinèsia Francesa
Un racó de Castellar?
El parc de Canyelles