Violeta Palazón: "La gestió de la crisi migratòria del mar Mediterrani és nefasta"

· Quina va ser la teva primera càmera de fotos?
Una rèflex de segona mà. Me la vaig comprar però no recordo ni la marca! Era analògica. Vaig començar fent un mòdul de fotografia artística, havíem de revelar els rodets. Després vaig passar a una Nikon.

· Per què els fotògrafs sou o de Nikon o de Canon? Això és com ser del Barça o del Madrid! 
Quan treballes amb equips de fotògrafs, te’ls mires de reüll per mirar quina càmera porten o els objectius. Més que una rivalitat, és una broma habitual. 

· La Nikon te l’has emportat a llocs com Palestina o els camps de refugiats d’Idomeni. Quina experiència t’ha marcat més?
Idomeni em va marcar molt. Hi vaig anar el 2016. El temps passa volant. Palestina també em va impactar moltíssim. Són moments d’aquells en què estàs allà i fins i tot et sua una mica la mà. És la força de tenir la càmera i el valor del que fas. Estàs retratant una situació extrema. 

· A Idomeni anaves com a fotoperiodista del diari Ara i d’El Periódico. A més de posar rostre, vas donar veu als protagonistes.
Els havien tallat la frontera amb Macedònia. Era un fangar. Estàs retratant una cosa que ara no hi és, però la gent sí que hi és. És a dir, la gent continua sent refugiada, potser en una altra ciutat europea, potser a Grècia. Però saps que aquell moment és únic. De fet,  quan vaig tornar dues setmanes després, començaven a desallotjar el camp. A Idomeni vaig anar-hi per lliure, i un cop allà, em van contactar. Hi havia molts periodistes, molts mitjans, però aquí no acabàvem d’entendre ni de veure ben bé què hi passava.

· Com valores la gestió que s’està fent des de la Unió Europea de la crisi migratòria del Mediterrani? 
La gestió és nefasta. No acabo d’entendre que hi hagi un problema de gent que necessita fugir d’un lloc, sigui per raons polítiques, perquè hi ha una guerra, per gana, i a l’altra banda del mar, nosaltres tinguem la capacitat per decidir si venen o no. És no entendre que més enllà són éssers humans, són persones que necessiten moure’s. I si aquí podem atendre’ls, sigui el que sigui, ho hem de fer. És una qüestió de drets humans i sabem que hi ha països que se’ls salten, però és com si no passés res, oi? Com el cas dels Estats Units amb la frontera amb Mèxic, i tota la ruta que han de fer a peu. Aquí, l’han de fer per mar.

· Un altre país que t’ha enamorat és el Marroc. Per què? 
Tothom ha d’anar-hi almenys una vegada a la vida. El Marroc és molt flipant. És tan a prop nostre. Només ens separa un tros de mar però és tan diferent! Allà sents com si el temps s’aturés. És com tocar de peus a terra una mica, tenir la sensació que la pressa mata. És la porta d’Àfrica.  Hi vull tornar per anar al festival de música El Gnaoua a Essaouira.

· El reggae, és una altra de les teves passions. Una afició que, en el teu cas,  es fusiona amb la fotografia al Rototom. 
I tant! Formo part de l’equip de fotògrafs del festival des del 2011. Vaig anar-hi per primera vegada el 2010 i vaig pensar: “Això ja és el paradís!”.

· És molt difícil la fotografia a peu de pista, captar l’essència dels músics?
No són només els músics, és la il·luminació, entendre la dinàmica dels llums, la màgia que passa a les fosses de l’escenari, com es mou el músic, quan agafa el micro, el joc dels seus cabells, la comunicació que tenen els membres de la banda... Has de parar atenció, observar.

· També formes part de l’organització del Festival Esperanzah!, que tindrà lloc aquest cap de setmana. Tot a punt?
És el meu cinquè Esperanzah!. N’he fet dos com a voluntària i tres a l’organització. Aquest festival no és només música, també són xerrades, exposicions, tota la programació infantil, les entitats que hi col·laboren i tots els voluntaris. L’Esperanzah! es fa al barri de San Cosme del Prat de Llobregat, enguany, de l’11 al 13 d’octubre. És un festival de música solidària i d’economia cooperativa i solidària, que va molt més enllà. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Empatia

Un defecte que no pots dominar?
Molts 

Una persona que admires?
Qualsevol persona és admirable

Quin plat t’agrada més?
Algun que porti arròs

Una fotògrafa?
Cindy Sherman

Un grup femení de reggae?
Les Women Soldiers

Un llibre?
‘Haru’, de Flavia Company

Una pel·lícula?
‘Cafarnaúm’, de Nadine Labaki

Un país?
Palestina

Un viatge pendent?
Índia

Un racó de Castellar?
El camí del Turell, a Sant Feliu del Racó