Un somriure

Rar és trobar a un ésser humà sigui quin sigui el seu esglaó social, professional, econòmic o polític que no tingui en determinats moments de la seva vida, la necessitat d'evadir-se de la ansietat i l'estrès del nostre dia a dia, cap a la natura.
És lògic, perquè íntegrament formem part del nostre entorn i aquest té una atracció tan forta sobre nosaltres que per perseverant o no que sigui el nostre caràcter sempre aconsegueix arrencar-nos un somriure de la cara.
L'home és l'animal més intel·ligent que ha existit mai al planeta terra, possiblement per decisió divina, però sens dubte també per un procés, de selecció natural que durant milions d'anys ens ha portat a evolucionar, i és així perquè hem passat en el transcurs del temps de necessitar i aprendre de la natura per prosperar a prosperar explotant-la.
Som les úniques criatures capaces de destruir per complet el nostre món, però també les úniques amb el coneixement necessari per preservar-lo. La nostra diguem intel·lectualitat ens permet avui més que mai apreciar el valor econòmic que ens brinda la natura, i no ens deixa discernir sobre la importància real de l'entorn natural, no existeix res en la nostra societat de consum que no depengui del planeta, és just, doncs, tornar-li part del benefici que ens atorga.
Hem de comprendre que la naturalesa ens forma molt abans de ser engendrats, tenim doncs que estimar-la com si fos els nostres pares, protegir-la, conservar-la i estudiar-la amb civisme, conscienciar també la resta incloent-hi els governs la necessitat de seguir invertint en l'empresa més productiva que existeix, sols així tindrà futur la nostra descendència, ja que del contrari acabarem ficant en el cubell de les escombraries els boscos, les muntanyes, els rius, els animals i les plantes, i quan això succeeixi acabarem també amb nosaltres mateixos, i no ens ho podem permetre, una societat animal tan depenent i complexa com és la nostra.